Cultura

Els hòmens i la festa d'Alcoi

LA TRONA

Després de llegir l'article «Les dones i la festa d'Alcoi», d'Eugeni Reig, publicat en diferents mitjans l'abril de 2010, no he pogut estar-me'n d'escriure aquesta resposta.

Quant a les qüestions de llengua plantejades quant al gènere d'algunes paraules, les solucions són ben fàcils: 'palomino' / 'palomina'; 'capità' / 'capitana'; 'sergent' / 'sergenta'; 'caporal' / 'caporala'; mentre que 'alferes', 'cid', 'tomasina', 'cap', 'cóp' i 'tro' poden quedar invariables, talment com 'poeta', ja que el gènere el marca el determinant (no cal cercar tothora dimorfismes, ni creure's en l'obligació de «crear [cap denominació] que diferencie els membres d'un sexe dels de l'altre»).

Quant a qui volen representar o no les alcoianes, caldria preguntar-los-ho a elles —que hi són les interessades— i no qüestionar-se si és digne o no que una dona faça de Jaume I o d'Al-Azraq... De quina dignitat estem parlant?, de la de les dones o de la dels personatges històrics?... I què passa quan són els hòmens qui fan de dona?... Voleu que us ho diga: absolutament RES. En triaré un de ben representatiu, de la grandíssima pila d'exemples: els xiquets que fins fa no res feien de Mare de Déu, de Maria Salomé o de Maria Jacobe en el Misteri d'Elx (els canviaven el nom i els deien Pare de Déu, Màrius Salomó i Màrius Jacobe?..., és clar que no), i ningú no s'enduia les mans al cap ni ho considerava cap pecat; no, això només passa si qui gosa 'fer de' és una dona. Perquè, quin problema hi ha, realment, que una dona faça de mossén, de sant Jordiet, de cid, d'Al-Azraq o d'Al-Mansur?... La locució 'fer de' ja ho diu tot; que jo sàpia, les dones d'Alcoi no pretenen 'ser' X, només volen 'fer de' X. Jo mateixa he fet de capitana mora -ço és, de Moro Maclet- als carnestoltes de Benimaclet i no crec que cap assistent ho consideràs indigne, ni de mi ni de Maclet.

Quant als problemes digam 'protocol·laris' plantejats, es resoldran a poc a poc, amb el temps, que tot ho cura; car no n'hi ha si hom no vol, si la voluntat d'aconseguir una igualtat real en tots els camps és de cor i no una posa. Com bé afirma Eugeni: «Cap racó de la festa no pot quedar vedat a la dona perquè seria una discriminació injusta i, per tant, completament intolerable i inadmissible»; no hi estic d'acord, tanmateix, en la solució «digna» que proposa d'obligar les dones a conformar-se 'fent de' personatges històrics femenins: al meu parer, això seria perpetuar la injustícia que teòricament es pretén liquidar.

I per acabar, quant al fet que «el capità sempre porta una favorita», no hi veig cap problema crec jo: a València, la màxima autoritat fallera és una dona que fa d'alcalde, atén perfectament les falleres majors sense delegar en cap home i a ningú encara no se li ha ocorregut crear les figures de fallers majors i les seues corts per evitar el contacte entre dues dones, cosa que, d'altra banda, estaria molt bé. Una altra solució -no sé si digna o no- seria reivindicar el paper del favorit, a veure quants se'n presenten, i un harem masculí, que també n'hi havia —per a tots dos sexes—, així com reines guerreres.

I tant que hi hem de meditar, sobre aquestes qüestions i sobre el que hi ha al darrere: d'on provenen eixes ganes de fer difícil i complicat allò que és ben senzill?... Ja n'hi ha prou, d'actituds sexistes disfressades de problemes de tota mena, de pensar que qualsevol excusa és lícita per no haver de consentir una igualtat efectiva entre dones i hòmens... Hi ha alcoianes que volen fer de moros i de cristians, hi tenen dret i ja està, així de fàcil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.