Titus Andronicus gastronòmic

La Fura dels Baus treballa amb Mugaritz per estrenar la primera tragèdia de Shakespeare amb degustació inclosa

La versió de Salvador Oliva de Titus Andronicus té més de 200 pàgines. Però Gatell ho ha deixat en unes 40. Calia mantenir l'ós de la història perquè els espectadors puguin seguir fàcilment la trama i el lirisme no empatxi els moviments d'escena a peu de platea. La gastronomia és un element innovador que, com tots els que ha anat digerint el llenguatge furer, s'ha assumit amb prudència perquè no es mengi les altres formes d'incorporar el públic a l'acció, avisa Gatell. La Fura manté l'esperit de proposar experiències vitals. Si al principi es feia des de la nuesa de la interpretació i la radicalitat de l'acció, ara s'alterna amb una major sofisticació amb audiovisual, música i engranatges mòbils espectaculars. La pretensió, però, continua sent la mateixa: commoure.

Pep Gatell considera que la tragèdia de Titus Andronicus, com que és la primera, és «un diamant en brut»: integra les pulsions que es desplegaran en tragèdies posteriors, com ara Macbeth, Romeu i Julieta, Ricard III... Per Gatell, en aquesta peça «Shakespeare toca tots els pals que van del blanc al negre». De fet, la peça juga constantment amb aquests contrastos: sona una música festiva, mentre tallen les mans a Lavínia, la filla de Titus que és rebutjada pel Cèsar. (Ell preferirà abans casar-se amb una de les presoneres de la darrera victòria del seu general romà.) També les menges juguen amb el dolç i el salat. Aduriz reconeix que fa trampa quan fa servir el sucre (arribaria molt posteriorment a Europa) per endolcir unes peres confitades. La resposta serà la menja del que oferirà el Cèsar: unes algues que recorden un peix, amarg i sec. Hi ha encara reptes. El raïm, que menja Lavínia (quasi lascivament) per celebrar l'arribada victoriosa del seu pare, vol simbolitzar les llàgrimes dels que han mort al camp de batalla. Els soldats passaran de menjar el pa dur i sec dels dies de guerra a menjar un pa endolcit. Per cert, la incorporació gastronòmica implica el fixatge d'un cuiner en directe i un treball de producció per comprar menjar fresc per a cada funció, siguin on siguin del món.

Receptes romanes

El reconegut cuiner del restaurant Mugaritz, Andoni Luis Aduriz, fa sis mesos que treballa als fogons per oferir una recepta que convenci l'exigència artística del director. Durant l'espectacle, es cuina en directe i s'aprofita el soroll de coure el menjar per ambientar l'escena. Dimarts passat es va oferir una presentació a la premsa amb uns plats específics: no són els que se serviran al banquet final. Tot i això, sí que es van provar algunes salses extretes del receptari romà i es va ensenyar la manera com s'asseuran alguns del miler d'espectadors de cada funció. Però no s'ha volgut revelar quin serà el menjar (tot i que s'insinua que té una gran semblança amb l'ADN humà). Dels 30 privilegiats que s'asseuran en una mena de taules de càmping dalt de la plataforma, la meitat s'agafaran directament del públic. Els altres sortiran d'un concurs a través d'una pàgina web de l'espectacle. Aduriz defensava que els convidats mengessin en triclini, estirats, com es feia en l'època. Però Gatell ha optat per donar més normalitat a la manera de menjar perquè no desplaci l'atenció dels espectadors i entrin en la convenció dramàtica directament; «de l'altra manera també acabarien jugant-hi però al cap de vint minuts» d'acomodar-s'hi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.