Ens cal aire fresc

El conseller del districte de Sant Martí de Barcelona, Miquel Àngel Martín, ha estat finalment cessat del seu càrrec, per tardana decisió del senyor Hereu, alcalde de Barcelona. De moment, aquest fet no implica que deixi també de ser el gerent de l'Institut Metropolità del Taxi. La forma indigna que va utilitzar per insultar Mònica Terribas, així com també a la seva parella, diu prou de la baixesa del personatge, que diu ben convençut que tot això és una exageració. Demanar-nos ara com és possible que exemplars de la espècie com aquest puguin ocupar cap mena de càrrec públic, continuarà sent una pregunta que el PSC-PSOE mai no respondrà. I no la respondran ni ells, que són els qui el varen posar, ni les altres forces polítiques, les que habitualment els donen suport. Ni ningú del seu entorn.

Aquelles forces socials tan actives, dones i també homes que surten al carrer amb tant de convenciment quan la convocatòria els crida a defensar el feminisme i els drets de les persones, on són, ara? Els sembla adequat que els insults públics, dolents en si mateixos, puguin arribar a ser tan repugnants? Tan sectari es pot arribar a ser quan es depèn o s'aspira a dependre del poder?

Convido a condemnar el fet a totes les Ana Belén i els Víctor Manuel, a tots els Sabina i els Serrat, als Herrera, als Saura i a les Imma Mallol. A totes les conselleres, consellers i càrrecs públics de les nostres institucions. A tots, els convido a mobilitzar-se, talment com solen fer quan els crida la corneta d'aquest feminisme prefabricat del qual tant presumeixen i d'aquesta solidaritat de saló que queda tan bé. Certament, ens cal aire fresc. Molt d'aire fresc!