Orgullosa de ser catalana

Malauradament l'elecció és una realitat per a molts immigrants. I les dificultats a ambdós llocs són molt semblants. Dos destins tan llunyans i diferents, dues realitats tan semblants per a ells. Arreu les mateixes dificultats extremes per trobar feina, per poder sostenir la família.

No busquen culpables. No fan partidisme. No es queixen. No fan manifestacions. Volen guanyar-se la vida. Volen el millor per als seus. I no és poc.

Bolívia o Catalunya? Al final, diuen, la diferència la marca que a Catalunya no es deixa que ningú passi fam. Feia temps que no sentia un elogi tan sincer de la meva terra. Ens reconeixen una cosa gran, gran de debò, la generositat. M'ha fet sentir veritablement orgullosa de ser catalana. I en dono gràcies a Càritas, al Banc dels Aliments, a les monges de la Mare Teresa de Calcuta, que, amb tants voluntaris, són l'essència del nostre país.