Un 270% més d'habitatges embargats en tres anys
Fins al tercer trimestre de l'any 2010 s'han fet 8.118 execucions immobiliàries a la demarcació de Barcelona, segons el CGPJ
El 70% dels recursos de Serveis Socials de Barcelona es destinen a l'habitatge
El nombre d'execucions immobiliàries presentades als jutjats barcelonins ha crescut un 270% en els darrers tres anys i se'n van registrar un total de 8.118 en els primers nou mesos de l'any 2010, segons les dades publicades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que detecta un ràpid augment de les carteres immobiliàries de bancs i caixes i les creixents dificultats dels ciutadans per fer front al pagament de les hipoteques. La xifra assolida el tercer trimestre de l'exercici passat representa l'increment del 270% del nombre d'execucions fetes des del tercer trimestre del 2007, abans que l'economia entrés en recessió i després en crisi.
Amb tot, va ser durant el primer trimestre de l'any passat en què es va registrar el nombre més alt d'execucions dels darrers exercicis (3.305 a tota la província barcelonina), després d'un quart trimestre del 2009 també impressionant (3.293 execucions). Al segon i tercer trimestres de l'any (2.804 i 2.009), la tendència s'ha anat corregint a la baixa tot i que les xifres són encara les més altes des de l'exercici de l'any 2008.
Segons explica Ada Colau, responsable d'habitatge de la junta directiva de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc) i membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la situació pot empitjorar, ja que s'espera que el nombre d'execucions es pugui duplicar a Catalunya l'any 2012. Fins al tercer trimestre del 2010, Catalunya ha registrat 14.007 execucions immobiliàries (8.118, és a dir, prop del 60%, són les de Barcelona) i en va registrar 18.053 l'any 2009, 11.240 l'any 2008 i 4.538 l'any 2007.
Què és una execució?
Les execucions hipotecàries són expedients originats per demandes d'impagament de l'hipoteca que arriben als jutjats de primera instància però tenen la seva primera manifestació en forma dels anomenats “llançaments” i d'aquests se'n van fer a Barcelona 1.009 el tercer trimestre de l 'any passat.
Actualment, les persones que són víctimes d'una execució immobiliària estan obligades a satisfer la totalitat del deute, més el cost de les despeses judicials i els interessos que el deute hagi pogut generar i, per satisfer aquests deutes, la legislació vigent inclou l'embargament dels béns presents i futurs, inclosos als salaris. Així, ara s'estan realitzant les execucions d'hipoteques que es van contractar en l'època del boom immobiliari, quan les empreses de taxació dels mateixos bancs que la concedien sobrevaloraven uns immobles els preus dels quals ara han anat a la baixa.
El procediment executori és prou llarg i, en la majoria dels casos, es pot allargar vora un any. Així, primer l'entitat financera reclama davant del jutge l'impagament d'una hipoteca i el jutjat reclama, al seu torn, al titular del préstec els rebuts endarrerits de pagament i els seus interessos. En no cobrir-se aquest pagament, l'immoble surt a subhasta i, ara, actualment, els processos queden deserts –a diferència de l'època del boom immobiliari, quan la de subhastador es va convertir en una ocupació lucrativa– a causa de les dificultats d'accés al crèdit i l'excés d'oferta. Després que la subhasta quedi deserta, el banc té fins a 20 dies per anunciar si es queda l'immoble objecte d'impagament pel 50% del seu valor.
Llavors, el banc demana l'execució del deute restant i exigeix l'execució del desnonament. O sigui que els desnonaments d'ara van començar fa dos anys. Quant als procediments, a les execucions les segueixen els desnonaments, els desallotjaments dels immobles. Els experts esperen per als pròxims exercicis un increment important del nombre de desnonaments, mentre no es donin solucions a aquesta situació.
Una situació que es viu amb “molta preocupació”
Les execucions immobiliàries afecten actualment a Catalunya moltes famílies treballadores, de classe baixa però també de classe mitjana, i malgrat que al principi de la crisi va afectar més els nouvinguts, aquest no és ni de bon tros un tret característic del fenomen.
“Aquesta situació la vivim amb molta preocupació perquè estem abocant a l'exclusió social i a la ruïna absoluta moltes famílies que van decidir comprar un pis quan les administracions fomentaven la compra amb ajudes fiscals, les entitats amb crèdits per més del 100% del valor de taxació i la societat amb més garanties de solidesa, perquè el lloguer no existia, era car i temporal”, explica Ada Colau, membre de la Confavc i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
“Moltes execucions hipotecàries es produeixen per impediments sobrevinguts, les famílies no són deutores professionals”, explica Jofre Farrés, de l'Aicec-Adicae, l'associació de consumidors d'usuaris de la banca, que alerta també que han detectat que molts dels afectats per execucions “tenen en les seves hipoteques clàusules abusives, com les terra, per la qual un tipus d'interès no baixa mai d'un límit fixat o amb diferencials de dos punts i mig per sobre l'euríbor”.
Preparen una iniciativa legislativa popular
Les entitats més actives en la lluita contra els desnonaments –i a favor de la dació en pagament per saldar un préstec hipotecari al qual no es pot fer front– presentaran aquest febrer al Congrés dels Diputats el text legal de la iniciativa legislativa popular (ILP) de proposta de reforma de la llei hipotecària. Un cop s'aprovi el text, que han elaborat advocats dels col·legis oficials de Girona i Barcelona, els promotors tindran fins a nou mesos per recollir arreu de l'Estat espanyol mig milió de signatures a favor que aquesta proposta sigui considerada al Congrés dels Diputats i pugui acabar modificant una llei que ara perjudica milers de famílies.
Les entitats promotores de la ILP són els sindicats UGT i CCOO, les associacions de consumidors Adicae, OCUC i UCC, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i l'Observatori Desc, que volen que la reforma de la llei inclogui no només la dació en pagament com a manera d'alliberar-se d'un deute contret amb l'entitat financera sinó també de mecanismes que garanteixin la seguretat dels consumidors d'aquests tipus de productes financers, contractats amb l'objectiu d'assolir un dret universal com és el de l'accés a l'habitatge.
Sentència pionera de l'Audiència de Navarra
Amb tot aquest panorama, l'Audiència de Navarra ha portat aquesta setmana passada certa esperança per a les famílies que han perdut un pis per no pagar la hipoteca però que han de continuar pagant-ne el deute. La secció segona de l'Audiència considera que tornar un pis hipotecat ha de ser suficient per saldar-ne el deute encara que l'habitatge hagi perdut valor a causa de la crisi, i considera “moralment censurable” que es reclami la diferència després de la subhasta adduint la pèrdua de valor de l'immoble.
Aquesta resolució és el resultat del recurs del BBVA contra una sentència del jutjat d'Estella, que va considerar que no s'havia de continuar el procediment d'execució després que l'entitat financera embargués un pis i se l'adjudiqués, ja que va quedar deserta la subhasta. El préstec ascendia a 71.225 euros, i el banc va valorar l'immoble en el contracte de préstec signat en 75.900 euros, encara que en la subhasta es valorava en 42.895. Per aquesta diferència, l'entitat va voler continuar el procediment d'execució sumant costos i liquidació d'interessos. L'Audiència navarresa considera “circumstancial” que en la subhasta el valor fos inferior i per tant l'execució sol·licitada “únicament” podrà continuar per als costos i els interessos.
Aquesta sentència tomba les tesis del govern espanyol, que fa només unes quantes setmanes va rebutjar una iniciativa legislativa a favor que tornar el pis suposi la liquidació del deute hipotecari. A més, és ferma i no pot ser recorreguda davant el Suprem ja que el valor del deute és inferior als 150.000 euros.
