SMS: empobriment del llenguatge o només canvi de codi

Hi ha una percepció força estesa en el món universitari que els joves arriben a la universitat amb greus mancances d’expressió, oral i escrita. A ningú no li passen per alt les dificultats dels estudiants per expressar-se oralment ( ja no diguem per fer una presentació en públic), i són igualment evidents els dèficits a l’hora d’articular un text escrit. Però aquesta evidència sembla que no porta necessàriament implícita cap relació amb les noves formes de comunicació que han proliferat els últims anys a l’empara de les noves tecnologies, i en particular en la tan estesa pràctica d’enviar-se SMS a través de mòbil.

No hi ha unanimitat entre els experts sobre si els joves escriuen pitjor ara que abans o sobre si les evidents, i en alguns casos “flagrants”, mancances d’expressió han existit sempre. Lingüistes, traductors i pedagogs consultats per aquest diari sí que coincideixen, en canvi, que els missatges de mòbil no són a l’origen del problema, ja que es tracta d’un nou registre que és percebut com a tal en tot moment i al qual els joves adeqüen els seus missatges amb una finalitat concreta. Els problemes, que hi són, són de caràcter multifactorial, asseguren les mateixes fonts.

La filòloga de la Universitat de Barcelona (UB) Laura Borràs, experta en literatura i noves tecnologies, ho explica amb el següent paral·lelisme: de la mateixa manera que els alumnes quan prenen apunts utilitzen uns codis “d’economia del llenguatge” que no es reprodueixen després en un examen o un escrit formal, tampoc no hi ha una extrapolació del llenguatge que s’usa en els SMS (abreviació de paraules a través de la supressió de vocals, eliminació d’accents i signes de puntuació) a la resta de registres. “Es tendeix a usar un llenguatge molt condensat, entre d’altres coses perquè es paga per cada lletra”, afirma.

Ampliació de registres
“El problema és que ara és molt més difícil escriure perquè fa 50 anys l’escriptura era molt més estandarditzada, i en l’actualitat disposem d’un ventall molt ampli de formes de comunicació en registres que no són comparables”, apunta Daniel Cassany, professor d’anàlisi del discurs de la Facultat de Traducció de la Pompeu Fabra (UPF).

Cassany sosté que és fals que els joves escriguin pitjor que abans i considera que els missatges de mòbil o la comunicació a través de xats el que han possibilitat és establir noves formes de conversa en un pla informal a través de l’escriptura, on “el que menys importa és la correcció”. “Ningú no té dret a dir-me com he d’escriure un SMS al meu germà perquè aquest és un assumpte entre el meu germà i jo. I això no té res a veure amb l’empobriment de la llengua catalana”, sentencia.

Segons Imma Gómez, professora de llengua a la Facultat de Pedagogia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de la Universitat Ramon Llull (URL), “el més fàcil és matar el missatger, quan el que cal és fer una reflexió sobre per què els estudiants escriuen tan malament”.

Retallar i enganxar
Gómez avala la teoria (basada en “intuïcions” a partir de l’experiència perquè no hi ha de moment cap estudi que hagi analitzat aquesta relació) que els SMS no han influït en l’empobriment del llenguatge. Al seu parer, si hi ha algun impacte negatiu de les noves tecnologies en l’escriptura es produeix per d’altres factors. “Els estudiants reben una gran quantitat d’informació però poc païda: molts dels treballs que es fan a través de la xarxa consisteixen a retallar i enganxar, sense una lectura atenta, sense una escriptura elaborada”.

Aquesta professora coincideix amb Borràs a qualificar de “gravíssim” que els joves “escriguin i llegeixin poc”. I Borràs apunta directament a la reforma dels plans d’estudi: “Com podem valorar el llenguatge i alhora reduir dràsticament les hores de llengua i literatura dels currículums?”, es pregunta.