Magdalena, festa plena

Salvatges ho som tots. També els valencians en general i els castellonencs en particular. Però de vegades tenim una bona ratxa i ens comportem com una gent civilitzada a més no poder.

Castelló ciutat ha viscut aquesta setmana en plenes festes. Com ho va estar fa uns dies la ciutat de València. Del Cap i Casal no puc parlar perquè no hi era . D'aquesta vila castellonenca sí.

Ja portem avui tota una setmana entre coets, música, menjarots i alguna que altra desfilada commemorativa . I com va la cosa?

Doncs bé. Molt bé jo diria fins i tot. Llevat de quatre actes on algú pixa fora test , en tots els sentits, el personal es comporta. No hi ha aldarulls ni destrosses, ni males situacions ni vandalisme. Res de tot això . I, per contra, sí que hi ha un munt de gent, pares i fills, jovenetes i xiquets , majors i velles senyores que traginen pel carrer en la més agradable sintonia.

Ací no calen lleis d'orde públic que donen la sensació de que som uns barbars i destructors d'Espanyes imperials.

Al final de la correguda hi haurà hagut un parell de milers d'euros en alguna destrossa de papereres. I poca cosa més.

I no em digueu que no resulta ben reconfortant aquesta imatge de tanta ebullició ciutadana i tant de civisme…

De vegades som salvatges. I ho hem demostrat a bastament. Però, per regla general, ens comportem millor que la majoria dels polítics i banquers.

Paguem els nostres deutes, anem a la colla i bevem, ho passem bé amb els amics i família sense molestar el veí.

Al final de la correguda haurem passat uns dies de gresca i festa sense major problema. I això resulta més notori encara si pensem com ho estan passant moltes famílies i com viuen de bé alguns garifalts .

La Magdalena, les festes fundacionals de la ciutat de Castelló acaben resultant ser una mostra més de com sabem i podem compaginar la festa i el treball.

Passaran els dies i tornarem a la vida quotidiana, a les dèries i problemes que només hem abandonat per uns dies.

I ens tornarem a encarar al món, el petit món diari, amb considerables contrarietats i alguna alegria. Alegries com la d'aquestes hores de festa malgrat les nuvolades que determinats poders ens imposen.

Tal vegada no som tant salvatges com això.