Per als vius i els morts

Del tema em sembla que ja en vaig parlar en una galeria de fa força temps, però hi torno: també els decessos sovintegen, i la incomoditat es repeteix, igual que la constatació del desajust del servei. Em refereixo al serveis que se solen oferir als ciutadans i ciutadanes colomencs quan se'n van d'aquest món, i als ciutadans i ciutadanes que es reuneixen al tanatori per acomiadar-los. És aquest un comentari que cada cop que un va a un enterrament escolta d'algun o altre conegut, si no és ell mateix qui el fa. L'altre dia vaig sentir-lo un cop més. Havia mort el pare d'un amic, una persona força coneguda a la ciutat, i al tanatori s'hi va aplegar un bon nombre de persones. Mentre la gent espera la cerimònia conclusiva la incomoditat és suportable. S'escampa pels espais de l'edifici i si fa bo, s'espera al pati de davant de l'entrada. El problema és quan toca entrar a la capella. La nau (gustos estètics a part, però a mi em sembla absolutament freda), és petita, esquifida i mal girbada. Un cul-de-sac amb un apèndix lateral. Poca gent omple de seguida els bancs mentre que la resta s'ha d'entaforar com pot al llarg de l'escàs passadís lateral i per l'estret espai que queda entre la bancada i la paret oposada a l'altar. Tampoc els micròfons funcionen gaire bé… La cerimònia, en tals condicions no es pot seguir. És una llàstima, perquè el protagonista principal de l'acte és la darrera cerimònia a la qual assisteix, bé es mereixeria que la ciutat l'acomiadés amb més cura. Per sort, els que se'n van no se'n deuen adonar, però els qui acompanyem els difunts, i sobretot els familiars, hauríem de trobar un marc més adient, oimés tenint present que ens hi trobarem sovint, al llarg de la nostra vida. El que és jo, em desagrada tant, el lloc, que ja he deixat dit que quan em mori (si no tinc la sort de finar a Can Ruti), em portin a un tanatori més decent!