Infraestructures i serveis

Damià Calvet

Secretari de Territori i Sostenibilitat del govern de la Generalitat de Catalunya

“En el contracte amb Renfe posarem penalitzacions”

“El 2012 intentarem no aturar cap obra en marxa”

“Vam descartar continuar concedint estacions de l'L9 perquè creiem que és un sistema de finançament del qual s'ha abusat i que ens porta al col·lapse”

“L'estació del Prat pot donar un bon servei sense la cúpula arquitectònica en forma d'el·lipse. Ara no podem fer obres sumptuàries”

Amb Ryanair tenim contractes publicitaris que donen molt poc marge per a les sancions
S'ha avançat en inversió i gestió quan Catalunya ha tingut un paper clau en
la governabilitat
de l'Estat

Calvet no vol triar una única obra de les que considera prioritàries entre les que té aturades l'Estat. Reivindica com a urgents l'N-II a Girona, els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, el desdoblament ferroviari entre Vandellòs i Tarragona, i el Quart Cinturó. L'entrevista, però, se centra en les infraestructures que són competència de la Generalitat. Quan respon sobre Rodalies fa seva amb ironia l'expressió “fer d'amo” que l'exconseller Nadal recomana que s'apliqui el nou govern en comptes de queixar-se permanentment de Madrid.

Per què es decideix aturar l'L9 de metro i no el desdoblament de l'eix transversal o l'eix diagonal, per exemple?

La despesa de l'L9 és molt més important que qualsevol altra. És el projecte més gran que tenim entre mans i es finança d'una manera peculiar. Quan arribem al govern ens trobem que l'obra no té suport pressupostari i hem de prendre decisions sobre la continuïtat. En el tram de l'aeroport i Zona Franca tenim les estacions concedides però l'avançament del túnel no té pressupost ni a Gisa ni al departament. Tampoc té partida pressupostària el tram central. Per tant, s'opta per fer un estudi amb diversos escenaris i es decideix avançar el tram de Zona Franca fins a Collblanc amb l'horitzó de posar-lo en servei el 2014 i deixar el tram central per al futur fins a disposar de pressupost. Vam descartar continuar la concessió d'estacions perquè creiem que és un sistema de finançament d'obra pública del qual s'ha abusat i que ens porta al col·lapse pressupostari.

Quan es disposarà de diners per al tram central?

Això ens porta al pressupost. Som un departament inversor i estem sotmesos a la disponibilitat pressupostària de la Generalitat. El pressupost del 2011 ens ha suposat una retallada molt important i el 2012 l'escenari també obligarà a reduir la inversió, entre altres coses, perquè vam heretar una situació que ens ha condicionat. Gairebé en campanya, la ministra Salgado ens va anunciar un endeutament del 2,4% respecte del PIB autonòmic. Durant el traspàs de poders, el president Montilla ens va anunciar una xifra del 3,2. Després va pujar fins al 3,9 i, recentment, per la incorporació de capítols que ens pensàvem que no computaven en deute, per exemple de l'L9, ja hem arribat al 4,23. I, en canvi, se'ns demanava que elaboréssim un pressupost amb un endeutament màxim de l'1,3. Això són 6.000 milions d'euros menys que hem hagut de pressupostar respecte del 2010. I això que ens hem quedat en un endeutament del 2,6. El 2012 forçosament haurem d'anar a l'1,3 perquè hi ha en joc possibles multes de la Unió Europea.

Intentarem mantenir el nivell inversor del 2011 però ja veurem si serà possible. Ja ens agradaria poder saber de quant disposarem, però estem sotmesos a la suma total del pressupost i al que s'haurà de reservar per sanitat, ensenyament i interior. Malgrat tot, ens en sortirem.

Les obres en execució continuaran?

La previsió d'aquests moments és que continuarem amb les obres que tenim en marxa. S'intentarà no aturar-ne cap.

Difícilment s'executarà la prolongació de l'L2 de metro o la coberta de l'estació del Prat.

Per exemple, l'L2 té el projecte constructiu acabat i es podria executar, però no hi ha disponibilitat pressupostària. La farem en el moment en què sigui possible.

El conveni signat amb l'Ajuntament del Prat de Llobregat i el Ministeri de Foment per a l'estació intermodal compromet la Generalitat a construir una cúpula arquitectònica en forma d'el·lipse. En un moment en què cal prioritzar les polítiques socials, s'han de fer infraestructures que tinguin funcionalitat i donin servei, però que no tinguin excessos pressupostaris. Personalment crec que aquesta estació pot donar un bon servei sense la cúpula i, per tant, n'haurem de parlar amb l'Ajuntament i el ministeri. Ara no podem fer obres sumptuàries.

Renfe continuarà operant a Rodalies el 2012?

En el traspàs es van posar dues condicions que no s'han complert. Un canvi legislatiu que permetés que la Generalitat fes d'amo, si se'm permet, i escollís quin operador ha de servir la xarxa. El govern de l'Estat no ha fet aquest canvi i forma part dels seus deures. En segon lloc, un pla de Rodalies de 4.000 milions d'euros que s'està complint amb una lentitud exasperant. És un traspàs volgut, però per fer d'amo s'ha de tenir la clau.

No tenen marge sobre freqüències, canvis de línies, etc.?

Molt limitat. En el traspàs hi havia 50 milions per neteja d'estacions, seguretat i confort als trens. El veritable marge de millora és al pla de Rodalies i depèn de l'Estat. En el nou contracte programa amb Renfe introduirem penalitzacions i incentius per intentar millorar el servei.

Però el canvi legislatiu ja no es podrà fer abans de les eleccions...

Intentarem que sigui abans. Si no, haurem de negociar amb el nou govern, difícilment abans d'acabar l'any.

Volen que sigui abans perquè pretenen prescindir de Renfe?

Volem tenir la capacitat de fer-ho, de designar l'operador i de fer un seguiment exhaustiu de l'execució del pla de Rodalies.

El 2012 entra en servei l'alta velocitat fins a Girona. Reclamaran el traspàs dels regionals del TAV?

S'haurà de negociar amb el proper govern.

Ryanair ha marxat de Lleida, no serà a l'hivern a Reus i desmantella Girona cap al Prat. Si incompleix els contractes, per què no es fa res?

Ryanair ha entrat en un joc d'exigència al govern que no podem acceptar. Com governs anteriors, ens hem trobat al davant d'un xantatge. Això ha creat tensions al territori perquè veuen amb preocupació com disminueixen els vols. La voluntat de Ryanair és fer créixer la base del Prat a costa de Girona i Reus, i només volar a aquests dos aeroports de manera subvencionada. Mantenir subvencions de manera indefinida és molt complicat. Els acords amb Ryanair no són subvencions, sinó contractes de màrqueting publicitari que donen molt poc marge per a sancions.

Creiem que en el procés de privatització dels aeroports serà possible que les companyies de baix cost trobin taxes més cares al Prat i més barates a Girona i Reus. Això és la base d'un model com el londinenc o l'alemany: un aeroport central que connecta amb el món i aeroports regionals que serveixen al territori i a les companyies de baix cost. És el que volem.

Això es pot fer sense tenir una línia aèria extraordinària a Barcelona?

No. El govern anterior va decidir potenciar Spanair amb aquest objectiu, i aquest govern continua l'aposta. Estem treballant intensament per trobar socis que la facin més potent i permetin que voli al Pròxim Orient, a l'Extrem Orient i a l'Amèrica del Sud. És l'única companyia que, inequívocament, vol fer de Barcelona la seva plataforma de vols internacionals.

Vostè creu que un govern del PP farà les infraestructures aturades i traspassarà les competències en Rodalies, alta velocitat regional i aeroports a què aspira Catalunya?

Un govern amb majoria absoluta difícilment tindrà Catalunya en compte. Qualsevol govern, com demostra la història. S'ha avançat en inversió i capacitat de gestió quan Catalunya ha tingut un paper fonamental en la governabilitat de l'Estat.

DE TORNADA
Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968) torna al govern, on ja va ser cap de gabinet del conseller de Política Territorial, Pere Macias, entre el 1997 i el 2001, any en què passava a ocupar la direcció general d'Arquitectura i Habitatge fins al 2004. Durant el tripartit, Calvet ha fet de delegat a les Illes del grup constructor Vertix i de vicepresident segon de l'Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de Balears (Proinba). És graduat en enginyeria d'edificació per la Salle (2010)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.