Cèntrica i abandonada
negoci ·
La Casa Fàbregas ha estat, durant més d'un segle, la Fonda de Sant Antoni, que va tancar l'any 2014
La construcció és el resultat de l'agregació de quatre parcel·les a la zona de la plaça Major de Manresa
L'edifici fa dos anys que està inutilitzat i l'estructura n'està molt malmesa; s'ha hagut d'apuntalar per evitar-ne el despreniment
-
La Casa Fàbregas està al costat de l'Ajuntament, a la plaça Major; és un dels punts més neuràlgics i amb més ambient de la ciutat JORDI PREÑANOSA. -
A les antigues estances de la que va ser la Fonda de Sant Antoni fins fa dos anys s'hi poden veure parets despintades, amb esquerdes, i objectes abandonats N. B.
Un edifici amb més de 400 anys d'història no es pot deixar perdre així com així. És el cas de la Casa Fàbregas de Manresa, situada a la plaça Major, al costat de l'Ajuntament. Durant més de cent anys ha estat la Fonda de Sant Antoni, un negoci les portes del qual es van haver de tancar el 2014 perquè el qui n'era propietari, Isidoro de Gregorio, es va jubilar i no va trobar ningú “adequat” a qui traspassar-lo, segons explica. Ara la construcció l'ha adquirida la família Duocastella, que té pensat rehabilitar-la i que els motors de la fonda es tornin a engegar. Ara com ara l'immoble, que des de primera fila ha vist tots els esdeveniments importants de la ciutat, cau a trossos.
La fonda va ser fundada a final del segle XIX a la baixada dels Jueus. Els impulsors van ser Martí Camprubí i Margarida Puigneró, que li van posar aquest nom en honor a una petita capella del mateix carrer, on hi havia una talla de Sant Antoni. El negoci es va traslladar fins on és avui a principis del segle XX. Diverses generacions de la família Camprubí s'hi van posar al capdavant fins al 1984, quan el van traspassar a Isidoro de Gregorio.
Segons mostren els primers documents que es tenen sobre el terreny, l'any 1550 ja hi havia un celler en aquest punt. L'annexió de les quatre parcel·les que avui dia conformen tot el conjunt es va fer progressivament al llarg de quasi 200 anys: dues d'aquestes, les orientades al carrer d'Amigant, van ser aplegades pel mercader manresà Francesc Casamitjana el 1567; les altres dues, amb la façana a la plaça Major, van ser comprades i unificades per l'adober Bonaventura Anglada el 1718. Al cap d'uns anys, entre 1749 i 1768, el botiguer de teles Pau Fàbregas va adquirir els dos conjunts resultants. D'aquí el nom de la casa. El comerciant va ser el responsable de la integració de les dues construccions: nou accés, nous forjats, nous murs i una nova galeria, a l'altura del primer pis, amb uns arcs rebaixats amb capitells flotants que encara es conserven avui dia. En general va ser una intervenció molt “acurada i original”, segons els experts. L'última reforma de l'edifici es va fer durant el segle XIX i va consistir a eliminar la porxada del tercer pis, construir-hi dues plantes superiors més i disposar-hi balcons nous per unificar l'aspecte de la façana principal a la plaça Major.
De la popularitat a la degradació
Avui per avui la casa està en molt mal estat. Només fa dos anys que la fonda va tancar, però ha estat prou temps perquè les estructures de l'edifici s'hagin deteriorat cada vegada més fins al punt que s'han hagut d'apuntalar façanes, balcons i arcs exteriors per evitar-ne l'enderroc. A l'interior, les portes estretes que donen pas a les que fins fa un parell d'anys eren les habitacions de la fonda estan despintades i plenes d'esquerdes; a les escales els falten algunes llombardes; i fins als passadissos encara s'hi poden veure restes del mobiliari antic i algunes peces de decoració passades de moda.
La ciutat més oculta
La Casa Fàbregas va ser l'escenari de la quarta i última jornada de les Visites a la Manresa Desconeguda, un seguit d'itineraris que cada any mostren als manresans més encuriosits les parts menys conegudes de la ciutat, en el marc de la festa major. Carrers en desús, edificis històrics, esglésies enderrocades i emblemàtiques construccions de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa són alguns dels focus d'atenció d'una activitat que guanya adeptes any rere any. Concretament, enguany la fonda va rebre la visita de 680 persones, que van fer llargues cues per reviure la història de l'edifici.