Una fotografia d'ell. És l'únic llegat que Santiago Salvador i Franch –l'anarquista acusat de posar dues bombes al Gran Teatre del Liceu el 7 de novembre del 1893, amb un balanç d'una vintena de morts– va deixar a la seva dona i a la seva filla. Així ho recull el seu testament, fet a la presó el dia abans de ser executat, als 29 anys. Aquest és un dels curiosos protocols que es poden consultar en l'exposició temporal del Col·legi de Notaris de Catalunya, a Barcelona. També s'hi poden trobar altres documents com ara el tercer i últim testament del poeta Jacint Verdaguer (1845-1902), amb la seva signatura tremolosa; una compravenda del 1888 per 9.635 pessetes d'un solar al carrer Sardenya, on s'aixecarà la Sagrada Família, i uns plànols del parc Güell, signats per l'arquitecte Antoni Gaudí, el 1902.

“Tenim veritables tresors. Els protocols notarials són una finestra oberta a la vida; recullen el batec de les persones, siguin de la classe social que siguin, i del negoci més insignificant, perquè el notari arribava i arriba al poble més petit”, afirma Laureà Pagarolas, director tècnic de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, al Col·legi de Notaris de Catalunya, i un gran apassionat d'aquesta matèria.

L'arxiu dels notaris barceloní és un referent europeu i mundial. Se l'equipara amb l'arxiu de Gènova,
el més valuós perquè conserva documents més antics, de mitjan segle XII, i amb el de París, que recull protocols de finals del segle XV. “L'arxiu de Barcelona té documents de mitjan segle XIII i, sobretot, té força sèries continuades, i volums de comerç”, destaca Pagarolas. Hi ha uns 40.000 volums centenaris del districte de Barcelona. El primer registre notarial complet conservat per l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona és del 1299, del notari Pere Portell. El més antic de Barcelona es conserva a l'Arxiu Capitular i és del 1292, mentre que el més antic de Catalunya és un fragment de Vic del 1221.

Un protocol recull un conjunt d'escriptures de diverses persones durant un any natural. Cada notari conserva els seus protocols durant 25 anys i després els entrega a l'arxiu, de manera que, quan compleixen cent anys, poden ser consultats per estudiosos i curiosos. Els historiadors Albert García Espuche i Borja de Riquer són habituals dels arxius del Col·legi de Notaris, ja que els protocols són una mostra objectiva de l'evolució de la vida social i econòmica de Catalunya. En els documents, s'hi pot trobar des de l'inventari dels mobles que tenia una família burgesa fins a les xifres reals d'una collita, passant per l'encàrrec d'una obra d'art i l'assegurança d'una esclava embarassada.

Els protocols són en si mateixos un reflex de la seva època. Pagarolas ens mostra, en els budells de l'arxiu, un document del 1448, que té una enquadernació curosa i amb il·lustracions, mentre que un document del segle XVII, de l'època neoclàssica, per tal d'estalviar en l'enquadernació, el van dur a terme de manera enrotllada, els anomenats “bocates”, segons els arxivers.

Aquesta riquesa està recollida en les exposicions fixa i temporal, que s'exhibeixen a la seu del col·legi, en un edifici emblemàtic i amagat al barri del Raval de Barcelona. Actualment, també se n'exhibeixen parcialment a l'arxiu digital des del lloc web del col·legi. I és que, l'any 2007, es va iniciar la digitalització dels preuats documents amb un doble objectiu: conservar aquest patrimoni i garantir-ne la consulta i la difusió. El director tècnic de l'arxiu notarial assenyala un tercer objectiu: “La defensa dels drets humans, perquè es preserva la història de les persones.”

Amb aquests reptes, es va començar la digitalització del fons, prioritzant els documents de l'època medieval, perquè és la part més consultada i també la que està més en perill de malmetre's. Actualment, s'han digitalitzat 750.000 imatges de 3.336 volums, 190.000 de les quals es poden visionar a través del seu web. A més, també s'hi pot consultar l'exposició virtual Els protocols de Barcelona: una finestra oberta a Europa , en què es recull la quotidianitat barcelonina i els seus lligams europeus, amb diversos eixos temàtics com ara el comerç, la família i l'art.

Una d'aquestes peces singulars en el web és el contracte de confecció de quatre mapamundis de gran format i luxe que Francesco Beccari, el millor cartògraf nàutic genovès i resident a Barcelona, promet fer, i admet que ha rebut 192 dels 320 florins pactats. L'encàrrec era del mercader florentí Baldassare degli Ubriachi, que els volia regalar a sobirans anglesos i europeus. En l'acord, es descriuen tots els detalls, i que al final només va fer dos plànols. Era el juny del 1399. Un altre retall d'història és la protocol·lització d'un document escrit en grec, que era el diari de navegació del capità d'un vaixell d'Odessa a Barcelona, el juliol del 1805.

Certament, el notari es converteix en el fedatari públic de l'esfera contractual privada, tasca que en l'època contemporània compagina amb la de professional del dret. A Catalunya, la figura del notari apareix al segle XIII i és qui valida contractes comercials i testaments i en dóna fe pública, en llatí i en català antic, i tant per a persones riques com pobres. I, als pobles, el capellà acostumava a fer la doble funció d'autoritat moral i de notari.