La voluntat de comprendre (Arcàdia), el llibre en el qual Xavier Antich ha reunit un centenar dels seus articles, porta com a subtítol “Filosofia en minúscula”, però cap lector hi trobarà aquí la lletra menuda o la paraula gastada i empobrida que sol predominar en aquesta classe de textos periodístics, destinats quasi sempre a desaparèixer sense deixar rastre. Al contrari, fent bona la crida de Hegel citada pel mateix Antich, segons la qual “sense passió res de gran es pot portar a terme”, La voluntat de comprendre és un exercici d'altura i també de generositat, tal com ho veuen Imma Merino, Pepa Balsach i Alícia Kopf, les tres amigues de qui el professor d'Estètica de la Universitat de Girona es va voler fer acompanyar en la presentació del llibre, ahir a l'Espai 22. L'actriu Cristina Carrasco, invitada a llegir dos dels textos del volum, va introduir una altra qualitat en assegurar que tenien el poder de “guarir”, una idea que Imma Merino reprendria en associar el llibre mateix a un cos, a un “pensament que es mou”, i Pepa Balsach hi aprofundiria amb la imatge de “la paraula feta carn”, tan indissociable del cos, que transporta el desig que “les coses de les quals parlem travessin les coses de les quals està feta la nostra pròpia vida”. Antich, que es va declarar “aclaparat”, va dir que en cap dels seus articles no havia pretès pontificar ni referir-se a qüestions abstractes i intemporals, que és el prejudici que sol envoltar l'exercici filosòfic, sinó abordar raonaments arrelats al present: “Sóc aristotèlic contra aquells que creuen que pensar és un acte fora del món, una elucubració apartada de la vida.” Al contrari, opina que la filosofia “serveix per comprendre les coses que ens passen”, també en l'àmbit col·lectiu, “aquella part de la vida que compartim amb els altres i que rep el nom fort de política”. És en aquest sentit que va reivindicar la filosofia com “una arma de combat per bastir una vida que sigui digna, que no ens ofegui ni insulti”.