Un cop passades les multituds del cap de setmana, per al qual ja estaven totes les entrades exhaurides des de dies abans, la tercera jornada del Saló del Manga va transcórrer amb uns nivells de comoditat notablement més elevats, sense cues tan llargues, amb facilitat de trànsit d'un pavelló a un altre i amb la possibilitat de comprar entrades en taquilla per al mateix dia.

Ja fa uns anys que la gastronomia japonesa és un dels atractius del Saló, i aquest any la gran estrella és la rebosteria. El mestre pastisser Takuya Taniguchi, de la històrica pastisseria Usagiya de Tòquio, ha impartit al Saló diversos tallers dedicats als dolços japonesos, en especial als dorayakis; avui a les sis de la tarda es pot assistir també a un d'aquests.

Els dorayakis són un pastisset tradicional que s'ha fet mundialment conegut gràcies a la sèrie Doraemon; es tracta del menjar preferit del protagonista, i el seu mateix nom ve d'aquí. Per a Taniguchi “està molt bé que una obra tan coneguda com Doraemon hagi popularitzat els dorayakis”: “Si a Doraemon li hagués agradat una altra cosa, probablement jo no hauria estat convidat aquí.” Els dorayakis també apareixen en altres produccions de ficció japoneses, com la pel·lícula de Naomi Kawase Una pastisseria a Tòquio: “Els dorayakis que hi apareixen són de la nostra pastisseria Usagiya.”

I és que la rebosteria està molt arrelada al Japó, fins al punt que “els dolços estan presents en la vida d'una persona des que neix fins que mor, cada celebració o homenatge té el seu propi pastís”. Tot i així, Taniguchi –representant d'una quarta generació pastissera– no observa “una gran diferència entre la rebosteria oriental i l'occidental”: “Al Japó cada estació de l'any té les seves postres, però això també passa aquí i ara teniu els panellets, per exemple.” Taniguchi treu importància a la llegenda que diu que va ser Usagiya la que va donar la forma actual dels dorayaki, amb dues capes, ja que “en aquella època, als anys vint del segle passat, diverses pastisseries van tenir idees similars”: “Per alguna raó, la nostra va tenir més èxit.”