Commemoració dels bombardejos del 1937

Lleida va commemorar ahir el 79è aniversari del bombardeig al Liceu Escolar, que va tenir lloc el 2 de novembre del 1937 i en el qual van morir 48 alumnes i diversos professors de la institució educativa, la primera escola lleidatana inscrita en el moviment de l'Escola Nova.

El bombardeig indiscriminat contra objectius i població civil per part de l'aviació feixista italiana, que operava per a l'exèrcit de Franco, va arrasar Lleida i va causar més de tres-cents morts.

L'acte, en què van participar supervivents i familiars de les víctimes, a més de representants municipals i ciutadans, es va fer a l'escultura Memòria, dignitat i vida, situada davant del lloc on hi havia el Liceu, a l'avinguda Blondel. L'acte va consistir en una ofrena floral, parlaments i la interpretació amb violoncel d'El cant dels ocells a càrrec d'un alumne del Conservatori de Lleida.

Després de l'ofrena floral hi van intervenir Ramon Ortín, Mateu Mateu i Manuel Sampedro, supervivents del bombardeig, que van recordar les seves vivències d'aquells tràgics fets. Mateu va comparar el bombardeig de Lleida del 2 de novembre del 1937 amb el que va tenir lloc uns mesos abans a la ciutat basca de Gernika, anomenant Lleida “la Gernika catalana”, mentre que Ortín va aprofitar la seva intervenció per reclamar a les administracions més vigilància per evitar casos d'assetjament escolar (bullying) als centres educatius.

L'acte va incloure també la lectura d'un text d'Ester Charles, alumna de segon d'ESO de l'institut Gili y Gaya i una de les guanyadores de la darrera edició del premi Josep Pernau de periodisme. L'alcalde, Àngel Ros, va defensar que la “lliçó” que els antics alumnes del Liceu Escolar trameten cada any durant aquesta commemoració a joves i adults “és un valor de pau i educació”. Va recordar que la Paeria atorgarà a títol pòstum la medalla de la ciutat a Frederic Godàs, que va crear el Liceu Escolar.

ERC i La Crida-CUP van fer els seus propis homenatges i van coincidir a reclamar la definitiva retirada de noms franquistes de diversos carrers de Lleida, així com un pla per a la memòria històrica de la ciutat que elimini la simbologia feixista.