Una dècada després, el crim de Cappont continua obert

Quarts de vuit del matí del 9 de novembre del 2006. Isaac Martínez, un jove de 26 anys i veí del barri de Cappont, marxava de casa seva per anar a la feina. Treballava en una empresa del polígon El Segre de Lleida. S'havia casat feia poc i era pare d'una criatura que no arribava a l'any de vida. Quan el vehicle que conduïa tot just acabava de sortir de la rampa del pàrquing, un encaputxat se li va acostar i li va disparar sis trets. Isaac Martínez va morir a l'acte. El pistoler, encara amb el rostre cobert i amb una armilla reflectora, va marxar del lloc caminant a pas accelerat.

Deu anys després, el crim segueix sense estar resolt i l'autor continua en llibertat. Des d'un primer moment va quedar clar que es tractava d'un assassinat premeditat i que el pistoler coneixia el lloc, els horaris i la rutina de la víctima. Es van punxar telèfons i es va definir un cercle de sospitosos. Es va fer una detenció però el jutge no va trobar proves prou sòlides i va deixar el sospitós en llibertat.

El cas continua sent un desafiament policial. L'intendent dels Mossos d'Esquadra a Lleida, Xavier Monclús, assegurava en una entrevista a l'agència ACN que cap cas es dóna per tancat i que se segueix investigant “sempre”.

Que la investigació no quedi oblidada és, precisament, l'esperança a què se segueixen aferrant els familiars de la víctima. Un pare i una mare que defineixen el seu fill assassinat com “un bon noi”, poc procliu a buscar-se problemes. Han estat molt actius en la reivindicació perquè es trobi el culpable. Han encapçalat mobilitzacions ciutadanes per reclamar que es faci justícia i fins i tot han arribat a oferir una recompensa de 20.000 euros a qui aportés alguna pista.

La família, segons el seu advocat, Pau Simarro, lamenta que mai es fes una geolocalització del telèfon mòbil que usava el principal sospitós del crim. Això hauria fet possible saber si el telèfon va ser a Cappont aquell matí de novembre. Ara només esperen que les tècniques d'investigació avancin i que es pugui relacionar la pólvora del lloc de l'assassinat amb restes a la roba de l'únic sospitós que ha identificat la policia. La família no té dubtes que aquest sospitós, que va arribar a passar-se sis mesos en presó preventiva, va ser l'autor dels trets. El jutge el va deixar en llibertat després de tres informes policials molt contradictoris sobre la detecció de restes de substàncies químiques a les seves mans. Algunes de les substàncies químiques són components de la pólvora, recollia un informe dels Mossos. El sospitós va al·legar que havia estat manipulant líquids d'una bateria de cotxe i un informe de la Guàrdia Civil i un altre de la Policía Nacional van resoldre que no es podia concloure que les substàncies detectades provinguessin de la pólvora.

El jutge tampoc va trobar concloent que el sospitós, company sentimental de l'excunyada d'Isaac Martínez, estigués enfrontat a la víctima. El motiu de la discussió tenia a veure amb la filla del germà d'Isaac Martínez.

Tampoc va ser rellevant que l'arma amb què s'havia comès el crim, una pistola Glock de 9 mil·límetres de calibre, fos una arma molt usada entre els cossos policials i que el pare del sospitós hagués estat guàrdia civil. Igualment, una trucada telefònica interceptada en què se'l sentia a ell dient que “no tenen res” a una noia que l'informava que la policia l'estava investigant, no va ser prova concloent. L'advocat defensor del sospitós ha intentat fins a tres vegades que s'arxivi definitivament el cas.