comerç
Glòries i els nous paradigmes
El centre comercial es reinaugura l'1 de desembre després d'una reforma de 145 milions
El nou espai, integrat en la trama urbana, tindrà 120 locals, menys que abans però més grans, i generarà 460 llocs de treball
L'1 de desembre és la data fixada per a la reobertura del centre comercial Glòries, sotmès des de fa més d'un any a una reforma que és reinvenció. La reobertura, però, és relativa. Perquè mai no ha tancat del tot i perquè serà només la primera fase de les tres en què es divideix la reinauguració, que no es completarà fins a la tardor vinent, quan obrin les últimes botigues en un bloc encara per aixecar. Ara s'obrirà la planta subterrània, on s'apleguen 60 de les 120 botigues que integraran la nova oferta del centre comercial. O eix comercial, que és com es dirà a partir d'ara el conjunt, propietat des del 2000 del grup Unibail-Rodamco.
El nou espai, encara en obres, sorgirà d'una intervenció que ha costat 145 milions d'euros, una xifra més pròpia de la construcció d'un nou centre que d'una remodelació. És el que calia, al·legava ahir el responsable de relacions institucionals de l'empresa a Catalunya, Óscar Valero. Fruit de la transformació del 22@, el centre, estrenat el 1995, “ha quedat obsolet de forma prematura tant pel que fa a imatge com a arquitectura i concepte urbanístic”, diu. Les noves Glòries, doncs, es reinventen. “Ara això és el centre de la ciutat, i apostem per ser un eix comercial com la rambla de Catalunya o la Diagonal entre passeig de Gràcia i Francesc Macià”, diu Valero, i afirma que això determina l'oferta triada, i posa com a exemple la nova FNAC que substituirà l'actual botiga a Diagonal Mar.
Culmina ara un procés iniciat en època de Jordi Hereu, sustentat en una reforma del PGM aprovada en època de Xavier Trias i l'últim tràmit del qual va resoldre's per silenci administratiu ja en l'actual era Colau. I la reinvenció afecta també el relat que l'espai du adossat, adaptat als nous paradigmes urbans que ara són mantra.
Botigues més grans
Així, si ja és un tòpic dir que cal apostar pel producte i el comerç de proximitat per evitar l'homogeneïtzació i la pèrdua d'identitat comercial, les noves Glòries esgrimeixen una ràtio d'un 60% de marques de capital català. És clar que aquí s'inclou des d'un segon local de Can Culleretes, el restaurant degà de Barcelona, fins a una de les cinc botigues Adidas més grans del món, perquè estarà franquiciada pel grup català Benitosports. Els 120 establiments de comerç i restauració són molts menys que els 200 que hi havia, però més grans. De fet, tots els previstos a peu de carrer, els que aniran obrint el 2017, seran de dues plantes. Les botigues tindran un 44% més de superfície que la que tenen les mateixes marques de mitjana arreu de l'Estat.
El relat és polièdric. Si cada cop sembla més difícil evitar la paraula bombolla en parlar de turisme –i comerç turístic–, a Glòries esgrimeixen que només el 20% del seu públic és estranger, i la meitat d'aquest veí de Barcelona. I si els nous ideòlegs parlen de pacificar la ciutat, les noves Glòries, ja no concebudes com un centre tancat sinó integrades en la trama urbana, resseguiran la quadrícula de l'Eixample formant una superilla diàfana i segmentada en quatre peces per carrers de vianants, el principal, un gran passeig que connectarà la Diagonal amb la Gran Via, on es crea un vistós accés que recupera els pilars de l'edifici de la Hispano Olivetti, catalogat pel valor de les seves solucions arquitectòniques. Sí, la recuperació de la memòria urbanística i arquitectònica de la ciutat hi té cabuda, també.
Proximitat i disseny
Si la proximitat és un valor cada cop més vindicat, les noves Glòries poden presumir que la gran majoria dels seus clients són veïns de l'entorn. De manera que “l'accés en cotxe és gairebé residual”, diu Valero, i poden sumar-se a l'aposta de l'Ajuntament per la mobilitat sostenible i reduir les places d'aparcament per a cotxes, que passen de 2.800 a 2.000. A canvi, es guanyen 300 places per a bicis, 140 per a motos i punts de càrrega per a vehicles elèctrics. I si Barcelona és disseny i el disseny barceloní és indissoluble de Mariscal, és aquest vell maragallista ara colauista militant qui ha concebut l'estètica de l'espai, per al qual ha creat des dels logos fins a una versió personal dels típics panots hexagonals del passeig de Gràcia, a més de quatre escultures que acaben de mariscalitzar la zona.
Queden xifres. Dels 460 llocs de treball directes que es crearan a l'objectiu d'augmentar un 40% el nombre de visitants d'abans de la reforma i arribar als 16 milions anuals. De previsió d'increment de beneficis també n'hi haurà, és clar, però no forma part del relat. Diuen que és confidencial.
