No, no. Ho han portat molt amagat i nosaltres no sortíem a les llistes. La veritat és que jo no em plantejo l'èxit a partir d'un reconeixement, però és cert també que l'estrella Michelin és una recompensava a la feina feta, i me'n sento molt satisfet. És un reconeixement que, a diferència del primer, ara ens agafa més madurs i amb més coneixement.

Ho desconec. Si fas un examen de matemàtiques i falles en alguna pregunta, ja saps que seran punts de menys en la nota final, però amb això no hi ha un baròmetre possible per saber si agradaràs o no a Michelin. Quan l'any passat ens van treure la distinció que ens havien donat el 2007 vam tenir una sensació de buidor. Vam obrir una reflexió interna i vam fer una anàlisi de la trajectòria que havíem fet fins aleshores i també d'on volíem arribar. Des del primer moment, el que vam tenir clar és que teníem ganes de lluitar i seguir amb el projecte que havíem engegat. I, per tant, l'única cosa que podíem fer era convèncer client per client i posar molt més esforç en el compromís que ja havíem pres. És a dir, anar a totes i no baixar la guàrdia.

Sempre hem sentit molt de suport dels clients, però també dels companys de professió i amics. Intentem que qui ve a casa tingui una estada al màxim d'agradable. A vegades els detalls són tan subtils! No només hem de saber cuinar bé, sinó que també ha de ser excel·lent el tracte que dónes al client tan bon punt traspassa la porta del restaurant, com li ofereixes el menjar i el beure i saber donar-li un tracte proper. Són un munt de coses que fan que el client s'hi senti bé o no i que decideixi tornar un altre dia o no. És per això que tenim un hotel i un restaurant petits, perquè volem un tracte personalitzat amb el nostre client.

El client de sempre no ha marxat mai i sempre ha estat al nostre costat. El que sí que suposo que tornarem a tenir és aquell client que ve al restaurant perquè té estrella Michelin. D'aquests n'hi ha molts, i vénen de tot el món.

No, no. Tenim la mateixa carta, Els canvis són a partir de l'evolució natural del restaurant. No cuinem ara com fa dos anys. Fins i tot els plats són una evolució, és el dia a dia i les ganes d'anar-ho fent cada dia millor. Nosaltres cuinem els plats de tota la vida però adaptats als nous temps. En la carta tenim molt producte de temporada, amb una àmplia varietat d'aus, de verdures, el peix de la costa, bolets o altres ingredients que es poden trobar arreu de les comarques gironines.

Això és inqüestionable. No faríem tot el que fem si a Girona no tinguéssim un grup de productors que té la mateixa sensibilitat que nosaltres cap al producte. I això és la gran arma de Ca l'Arpa: que tenim un grup de productors amics molt propers, que saben el que volem i què necessitem. Sense aquest producte no hi hauria aquest restaurant. I a partir d'aquí la cuina és cultura i transmissió de coneixement. No som inventors de receptes, ens nodrim del coneixement dels avantpassats i intentem entendre-hi i mirar cap endavant. Per això sempre dic que fem la cuina que menjarien les àvies si fossin vives.