Ja no queden més excuses

El febrer del 2002, l'Ajuntament de Lleida, governat en coalició pel PSC i ICV, va aprovar, sumant els vots de CiU i el PP, el nom de Casimiro Sangenís per a un dels nous carrers a construir en l'ampliació de Pardinyes, prop dels Barris Nord. Sangenís, a banda d'haver estat alcalde de Lleida durant el feixisme, de l'any 1967 al 1974, va ser també voluntari a les ordres de l'exèrcit feixista i president de la Diputació durant la dictadura. Pels seus “mèrits”, va ser àmpliament recompensat amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de l'Encomienda del Mérito Civil.

Aquesta va ser la guspira perquè diverses organitzacions com la CGT, l'Assemblea de Joves de Lleida i la Candidatura d'Unitat Popular de Lleida iniciessin una campanya per exigir-ne la retirada i per esborrar la resta dels noms franquistes del nomenclàtor de la ciutat, que culminava el dia 20 de novembre del 2006, quan es van lliurar a l'Ajuntament 1.500 signatures per demanar “la retirada dels símbols que, encara ara, recorden aquest règim feixista i que són presents a la nostra ciutat tant en els noms de carrers com en blocs de pisos i en monuments”.

El novembre del 2008 es va enderrocar el monòlit franquista de la plaça de Cervantes, erigit el 1970 i construït amb les pedres de l'antiga presó de Lleida, en honor dels caiguts durant el règim franquista. Però els noms dels carrers, vuit anys després, continuen al seu lloc.

Des del 2002, l'exigència perquè es retirin els noms d'aquests carrers no s'ha aturat. Diverses organitzacions, associacions i entitats com ara l'Associació de Veïns de Ciutat Jardí –que va demanar, el novembre del 2011, el canvi de nom del Fenech– no han parat de demanar-ne la substitució.

Ara, un cop la “comissió d'experts” ha emès el seu informe, s'han acabat les excuses de l'equip de govern i de part de l'oposició per decidir si es volen retirar els noms franquistes dels carrers o no. Ja no hi ha informes ni estudis sota els quals parapetar-se.

Ens agradaria que, en el proper ple, en la votació sobre la retirada dels noms dels carrers, els paers pensin en Juan Baró Torrent, Miquel Casteras Oró, Antonio Mir Jové i Benito Morello Pinto, alguns dels lleidatans deportats (anònims) a Mauthausen durant el mandat de Ramon Areny, que té avui l'honor de tenir un carrer a la nostra ciutat.

Que mirin als ulls els familiars de Josep Aguila Gallart, Carmel Solans López, Josep Roca Pla, Agustí Vallespí Colom, Antoni Mariani Jesús i les desenes de lleidatans i lleidatanes afusellats o morts a la presó o com a conseqüència de la repressió franquista.

I que recordin la repressió contra les esquerres dels anys seixanta i setanta, per la qual els alcaldes de llavors no van moure un dit. Aquells representants locals del franquisme que miraven cap a una altra banda, amb una tolerància indissimulada, davant les agressions dels grupuscles d'ultradreta contra els moviments d'oposició al règim i que, avui també, embruten els carrers amb el seu nom en una placa.

Les lleidatanes i lleidatans hem demostrat que junts és possible: vam aconseguir l'enderroc del monòlit feixista. Ara, més enllà del corporativisme de determinats polítics, cal continuar amb la resta i esborrar, per sempre, el feixisme dels carrers.

“Mai més, enlloc, contra ningú.”