La idea del bé i del mal com a pols oposats està tan estesa que fins i tot els infants en coneixen la diferència des de ben petits. La confrontació entre aquests pols és un dels centres principals sobre els quals ha girat sempre la humanitat, i Els Pastorets, l'obra teatral catalana més representada any rere any, n'és un clar exemple. Aquest any, la història del Lluquet, el Rovelló, els dimonis i els pastors està d'aniversari.

El 24 de desembre del 1916 s'estrenava al Coliseu de Pompeia de Barcelona Els Pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres. El Coliseu de Pompeia, que era a la travessera de Gràcia, ja no existeix, però Els Pastorets segueixen més vius que mai. Cent anys després, Folch i Torres rebrà avui, al Teatre de la Faràndula de Sabadell, un homenatge nacional, que presidirà Carme Forcadell. Serà a les sis de la tarda, organitzat per la Fundació Reeixida, la companyia de teatre Joventut de la Faràndula, amb la col·laboració d'Òmnium Cultural.

La Coordinadora de Pastorets, que aglutina els grups que representen l'obra arreu de Catalunya, i la Fundació Folch i Torres han creat el Centenari dels Pastorets, un projecte de celebració amb motiu de l'aniversari de la peça teatral, de la qual es calcula que aquesta temporada es faran més de 260 funcions, en què participaran unes 6.600 persones.

Lenke Kovács, comissària del centenari assegura: “Els Pastorets de Folch i Torres s'han convertit, al llarg dels cent anys des de la seva estrena, en un referent ineludible del Nadal català. Formen part de l'imaginari col·lectiu de Catalunya i serveixen per a la iniciació en el món teatral, implicant-hi generacions de catalans tant com a públic com en la realització de l'espectacle”, i afegeix: “El gran èxit de la versió de Folch i Torres es podria explicar per la capacitat de l'autor de crear un relat en un llenguatge que ha permès que el públic s'hi senti identificat.”

Fa cent anys Folch i Torres va decidir portar al paper una història ja coneguda i popular, que té el seu origen en les representacions medievals del segle XVIII, per poder dur a l'escena els espectacles teatrals tradicionals que fins aleshores no tenien un guió en què basar-se.

Entre les funcions d'enguany que prenen la seva obra com a referència n'hi ha que són totalment fidels al text, i d'altres, més innovadores.

Els de Terrassa –que es representen al Teatre Principal– i els de Calaf –al Casal de Calaf– són uns clars exemples de fidelitat a l'obra de Folch i Torres. Els primers, amb noranta-cinc anys i els segons, amb noranta-un, segueixen tenint projecció de futur i continuen representant la història dels pastors i els dimonis any rere any.

Altres grups teatrals que celebren el centenari i rendeixen homenatge a l'autor català són els Pastorets de Vilassar de Mar, a l'ateneu Vilassanès; els de Sabadell, al Teatre Sant Vicenç, i els de Badalona, al Teatre del Círcol.

L'obra de Folch i Torres també troba versions reinventades com Els Pastorets de la Martina, un conte musical que es pot veure al teatre Tantarantana, o el clàssic del Gran Teatre del Liceu, Els Pastorets de Guinovart, que es va inspirar per a la seva cantata en el text de l'autor català.

“El paper de Josep Maria Folch i Torres per a la cultura catalana és indiscutible”, assegura la comissària del centenari.

Els Pastorets són un fenomen de cohesió social que té com a teló de fons les tradicions populars de Catalunya. És per això que La Galera n'ha publicat dues edicions: una reedició adreçada als adults, amb el títol original, Els Pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús, revisada per Ramon Folch i Camarassa, fill de Folch i Torres i representant de la seva fundació, i una edició per introduir l'obra en els infants, Els Pastorets, amb dibuixos i figures retallables. Totes dues rendeixen homenatge a l'autor alhora que posen a l'abast del públic l'obra original per continuar amb la seva tasca cultural.

“Si no existís la peça de Folch i Torres, a Catalunya la cultura seria molt més feble”, explica Adrià Aubert, el director dels Pastorets de Vallvidrera, un grup de teatre que celebra el seu quinzè aniversari. “Els Pastorets han suposat una revolució. Són un fenomen social; t'hi pots trobar tothom, ja sigui com a actor o com a públic”, afegeix Aubert.