Com a grans reptes de l'esport català per al 2017, tenim la llei de l'esport, la modificació legislativa estatal per solucionar els greuges que pateix el sector esportiu i la posada en marxa de la projecció exterior de l'esport català.

Al llarg d'aquests dos últims anys hem fet una reflexió profunda de com havia de ser el sistema esportiu català del futur, i després de comparar molts models europeus i internacionals hem convingut que la millor manera era copiar models del nord d'Europa, on, sumant les directrius del govern, hi ha una entitat paraigua organitzativa que agrupa les federacions i els agents significatius i científics del sector, que és l'executor de les polítiques del govern, representa totes les entitats no governamentals sense ànim de lucre, gestiona amb eficàcia i eficiència els recursos que li donen, és representativa, democràtica i transparent i defensa els interessos del sector.

Aquells països que han assolit un finançament digne per a les seves entitats quasi sempre ha estat perquè han tingut un impost finalista que el seu paraigua organitzatiu ha gestionat. Poso d'exemple Suècia, Dinamarca i Holanda.

Sense aquest finançament que necessita el sector esportiu no podrem ser capaços d'aconseguir els objectius que ens plantegem com a país; fins i tot alguna cosa encara més preocupant, si no som capaços de tenir recursos per a la base de l'esport, el que realment estarà en perill és el model català associatiu de l'esport.

Per això ens cal una nova llei. Nosaltres n'hem proposat una. Creiem que és imprescindible que el sistema de finançament de l'esport canviï radicalment per a les nostres federacions i clubs, i ara tenim l'oportunitat perquè pugui ser una realitat, en el si del pacte nacional de l'esport.

Pel que fa als greuges a l'esport, anunciem l'inici d'una nova campanya de reivindicació molt centrada en els greuges que el govern estatal no ha solucionat; parlem de la llei de l'IVA, de l'impost de societats, la llicència única, la RC en carreteres, el pocket money, la llei del voluntariat, la llei de la Seguretat Social, etcètera. Cal facilitar la normativa per a les nostres entitats i dotar-les de recursos per desenvolupar la seva activitat.

Finalment, i treballant pel futur del nostre país, hem de saber fer una tasca internacional per explicar què és Catalunya com a país esportiu, fer els contactes i travar una xarxa internacional de complicitats amb Catalunya per, si en el referèndum guanya el sí, començar el reconeixement en tots els àmbits del món de l'esport: les federacions, el Comitè Internacional, les associacions internacionals, etcètera.

Aquests són els tres principals reptes per a l'esport català, que esperem que treballant amb unitat i tal com diu el lema olímpic –junts, més ràpids, més lluny, més forts– ens en sortirem gloriosament.