Cada any, l'Assemblea General de l'ONU es converteix en el fòrum de les preocupacions i els desafiaments dels països de tot el món. A banda dels temes d'actualitat, la majoria dels caps d'estat que hi parlen fan de fa temps una mateixa petició: la reforma del Consell de Seguretat. “Hi ha una necessitat urgent de reforma”, explica el doctor Dave Benjamin, membre del Consell Acadèmic sobre el Sistema de Nacions Unides. Aquest expert coincideix amb els principals punts de crítica amb aquest òrgan encarregat de la seguretat mundial: “Els termes de pertinença al Consell necessiten una reforma extensiva, incloent la fi del vet i l'expansió dels membres permanents basant-se en una distribució regional.”

Aquests dos elements són els principals obstacles per a l'evolució. Els països en desenvolupament o noves potències mundials de regions sense presència entre els membres permanents, com l'Índia, Sud-àfrica i el Brasil, reclamen democratitzar el Consell i donar veu als qui no en tenen.

Fen Hampson, director del programa de Política Global del think tank canadenc Center for International Governance Innovation (CIGI), opina que aquests dos elements, en una època en que alguns països (hi posa l'exemple de Rússia) “volen exhibir múscul”, són un greu problema que arrosseguen la resta del sistema de Nacions Unides. Però malauradament no s'albiren canvis a curt termini. “El retorn a polítiques a l'estil de la guerra freda està incapacitant l'habilitat de l'ONU jugar un rol efectiu en la pau global”, lamenta Hampson.

Benjamin és molt més contundent a l'hora de criticar la deriva actual del Consell de Seguretat. “La idea que tingui tant de poder és l'antítesi de la democràcia i la separació de poders”, etziba l'expert en aquest òrgan de l'ONU. I hi afegeix: “El seu rol autoritari s'ha de reformar si l'ONU vol sobreviure.” Posa en dubte, com la majoria dels països membres, la vigència del dret de vet.

Els cinc membres permanents del Consell es resisteixen a perdre'l i són, segons els experts, els grans culpables de la situació. “Els cinc països més poderosos del món tenen més interès en els seus interessos estratègics parroquials que en la pau i la seguretat internacional”, afirma. I no s'atura aquí en la crítica a les potències globals, ja que les acusa de “no fer cas de les resolucions que se suposen vinculants” i de “perseguir polítiques unilaterals que exacerben les amenaces a la pau i la seguretat internacional”.

El perill que segons els dos analistes viu el món en el context actual exigeix una reforma “immediata”. “Però sóc extremament pessimista que això passi”, reconeix Hampson.