Quan el pecat original és transgressió

“La meva idea del cel és una gran patata al forn i algú amb qui compartir-la”, diu Oprah Winfrey, a qui Sandra Barneda ha inclòs en el capítol dedicat a la gola del seu primer llibre de no-ficció, Hablarán de nosotras (Aguilar). La popular presentadora nord-americana és una de les 17 dones cèlebres que apareixen retratades en l'obra a partir del pecat capital que va marcar la seva existència. Un joc enginyós que li permet reivindicar positivament com a rebels, transgressores i carismàtiques unes vides femenines que el món ha catalogat negativament de pecadores.

“Ha arribat el moment d'unir amb gust dona i pecat i no sentir pesar ni penediment”, diu Sandra Barneda en el pròleg. “Un homenatge a totes les dones que s'han sentit jutjades, vilipendiades, menystingudes i sotmeses pel fet de gaudir, riure, somniar, assolir, estimar, posseir, manar, agradar, triomfar... fins i tot pensar.”

Ana Bolena i Cleòpatra van ambicionar poder, però ni a l'antic Egipte ni al segle XVI era fàcil arribar enlloc sense convertir-se en grans seductores. L'ambició s'uneix a la luxúria en la dona que va canviar el regnat d'Enric VIII i la supèrbia dirigeix la trajectòria del gran mite eròtic de l'antiguitat, una gran estratega que busca la glòria a qualsevol preu, de qui no coneixem el rostre, “les monedes en què apareix ens la mostren masculinitzada potser perquè així es feia més patent el seu poder”.

En canvi, de Marilyn Monroe (el gran mite eròtic del s. XX) sí que tenim molt present el seu físic voluptuós, símbol de sensualitat i fragilitat. Apareix en l'apartat de l'enveja, i no perquè ella la sentís, sinó perquè la despertava al seu pas. Com a amant que va ser de JFK el seu nom està lligat per sempre al de Jackie Kennedy, una altra de les dones pecadores del llibre, en aquest cas d'avarícia. El símbol del glamur del reialme de Camelot va buscar l'èxit social a través del matrimoni amb el jove president i a la seva mort amb el magnat Aristòtil Onassis, el gran amor perdut de Maria Callas, a qui Barneda cataloga en l'apartat de l'enveja perquè desitjava una vida plàcida que mai no va tenir.

Curiosament l'avarícia de la primera dama Jackie dista molt de l'avarícia d'una altra, Hillary Clinton, que mai no va voler redecorar la Casa Blanca sinó ocupar la Sala Oval: “Les dones no som víctimes, som agents del canvi, som les conductores del progrés i forjadores de la pau”, diu la gran perdedora de les últimes eleccions, a qui Madonna va donar suport fins i tot jugant a oferir sexe oral als seus votants.

L'ambició rossa, a qui el seu germà titlla d'egocèntrica, autoritària i obsessiva, comparteix pecat amb la senadora i una vida feta a si mateixa. “No em sentiré realitzada fins ser tan famosa com Déu”, deia la dona que ho ha aconseguit tot en la indústria musical però no sense pagar un preu. “Gràcies per reconèixer la meva capacitat de tirar endavant 34 anys de carrera enmig d'un sexisme flagrant i d'una misogínia i abusos constants”, va dir recentment en la gala Billboard en recollir el premi de dona de l'any.

Un discurs feminista que aplaudeix Barneda i que li fa desitjar que la diva pop que ha fet de la reinvenció i de l'escàndol una forma de vida es decideixi a explicar en una biografia tots els secrets de la seva ascensió a l'olimp de la música.

També Bette Davis va lluitar amb ungles i dents per ocupar un lloc al cel de Hollywood, i pel camí es va guanyar fama de dolenta, controladora i altiva. Els seus ulls encara ens hipnotitzen i les seves frases ens trastoquen (“em casaria de nou amb un home que tingués 15 milions, me'n cedís la meitat i em garantís que estaria mort en un any”). El seu pecat, la supèrbia que facilita la subsistència, és també el de Barneda: “Un dia un professor em va dir que mai no faria ràdio perquè no tinc la veu adequada, però no em vaig tirar enrere, al contrari, i aquí estic”, diu l'autora d'un llibre que fa molta falta per evitar els intents de regressió al passat que s'ensumen en els temps de Trump.

“Va fer pel·lícules, va fer l'amor i va fer de la seva vida un desastre però mai va fer melmelada.” Qui és? Ava Gardner, l'animal més bell del món, que comparteix la gola de viure i beure sense fre amb una altra ànima salvatge, la de Chabela Vargas.