Societat
Mor Bernardo Cortés, icona popular de la Barceloneta
El cantant i rapsoda de carrer va saltar a la fama als anys 90 a través de la seva imitació televisiva, el Palomino del programa ‘Sense títol'
Durant la dècada dels 80 es va convertir en la banda sonora dels ‘xiringuitos' del barri mariner
La Barceloneta ha perdut aquest divendres una de les seves icones més entranyables, el cantant de carrer i poeta Bernardo Cortés Maldonado, que ha mort als 83 anys a l'Hospital del Mar de Barcelona.
Nascut a Jaén el 1934, Cortés es va establir a Barcelona el 1952. La seva inconfusible estampa va començar a ser coneguda als anys 80 entre els barcelonins que baixaven als xiringuitos del barri mariner, on anava de taula en taula acompanyat del seu etern somriure i la seva inseparable guitarra.
Als anys 90 la seva figura es va fer popular en inspirar el personatge televisiu Palomino al programa Sense títol, encarnat per l'actor Oriol Grau.
Cortés també va aparèixer a la gran pantalla, en films com Lola, de Bigas Luna; Anem a sopar, de Jaume Marsó i l'Albert Segués, o El invernadero, de Santiago Lapeira, amb Ovidi Montllor i Paco Morán.
El 2006 va publicar un triple CD, Corazón sol y luna, amb una vintena de poemes musicats i algunes de les cançons que cantava a la Barceloneta. La portada li va fer el dissenyador Mariscal. També va publicar quatre llibres: Barceloneta de Barcelona, Materia y espíritu, Amanecer cantando i Poemas de la Barceloneta.
Fins fa poc encara se l'havia pogut veure per la zona de platges de la ciutat amb la seva guitarra i posat amable.
L'actor, músic i guionista Oriol Grau ha desvelat aquest divendres en declaracions a Catalunya Ràdio que va estar en contacte amb Cortés poc abans de morir i que li va confiar que somiava amb fer un gran concert de comiat a la capital catalana.
Tot i que li divertia que pel carrer li diguessin Palomino, Bernardo Cortés sempre va reivindicar el seu nom propi, que a més contenia un epitafi: B ueno siempre lo fue en su existencia Era como un chaval en primavera R ecorrió los caminos y las sendas N o replicó jamás si era o no era A l final del camino dijo el sino R ecuerda que tu nombre es tu existencia D espués está tranquilo que Jesús O primirá tu alma contra la muerte