«La voluntat humana és capaç de canviar moltes coses»

–«Sí, ho és per la naturalesa dels personatges, que sempre caminen entre la llum i l'ombra i que indefectiblement han de passar comptes amb el passat. També ajuden a crear aquesta sensació les atmosferes dels contes, que no he volgut deliberadament que fossin hivernals però que ho són, perquè tots menys un passen a l'entorn de Nadal i en un temps una mica bròfec.»

–«Sí. Sóc molt partidari de l'hivern. És la millor època per crear; el fet que la llum desaparegui més d'hora no m'és cap problema. La tardor i l'hivern són estacions que es relacionen amb una certa decrepitud, amb la vellesa i, fins i tot, amb la mort.»

–«En parlo força. El descric com un llibre de fantasmes i de morts, perquè els personatges tenen tractes amb fantasmes o amb morts. La mort com a tema no m'interessa però sí que m'interessen les persones que s'han mort, sobretot si són personatges que han exercit una influència sobre el narrador o sobre l'autor. Defenso que els morts poblin les pàgines del llibre i en siguin protagonistes.»

–«Per mi sí, molt. No sé si per això escric. El que senten els personatges dels meus contes no vol dir que ho senti jo. Enfrontar-se als propis fantasmes és una qüestió que sovint ajornem. Hi ha persones que escrivim perquè tenim necessitat de passar comptes amb els nostres fantasmes.»

–«Sí. Tots els personatges del llibre tenen mancances vinculades amb la relació que han tingut amb altres persones, excepte l'últim conte, que és molt vitalista i on es destaca que per la vida de cadascú passen tres o quatre persones que són fonamentals.»

–«No crec en el destí. No crec que hàgim nascut predeterminats. Però crec que hi ha certs elements que et van encaminant, més o menys cegament, cap a una banda. Per sobre d'això, però, hi ha la voluntat humana. Hi ha un concepte de Nietzsche que és el del superhome i el de la voluntat humana per sobre de tot, en el qual crec fermament. La voluntat humana és capaç de canviar moltes coses i endreçar el teu petit i particular destí.»

–«Només hi ha un conte en tercera persona, el primer. La primera persona m'anava bé per camuflar, per enganyar, per revelar, per fer moltes accions que fins a cert punt poden semblar contradictòries però que són complementàries. Tots els contes són un pur artifici, excepte el darrer, on potser hi ha un component autobiogràfic força més alt.»

–«Aquests textos els fa l'editorial, i hi posa el que creu. Suposo que del darrer llibre sempre és del que estàs més orgullós. Respecte de l'anterior, Ningú ha escombrat les fulles, aquest és un volum concebut com a llibre, hi ha vincles i lligams entre alguns dels contes, i hi ha una concepció molt més unitària del llibre. Hi ha menys relats, més llargs i més ben escrits. Estic d'acord amb l'editorial.»

–«No m'he perdut mai per Londres, és una ciutat que m'agrada molt. És una ciutat apassionant i molt més íntima que altres ciutats europees. Qui s'hi perd molt és el protagonista d'un dels contes, que es perd en la seva pròpia història, perquè no sap si ha fet tries correctes en la seva vida. Hi ha personatges al llibre que es perden per Londres i per molts altres llocs.»

–«És una idea peregrina que se'm va ocórrer com una manera d'interactuar amb els lectors; m'ha reportat algunes alegries, poques, perquè escric una literatura minoritària. Ho valoro positivament.»

–«Ai las! És un paper que miro de fer dignament, perquè hi ha persones que pateixen molt. Espero que no se'm vegi com l'Elena Francis.»

–«Sí, sobretot per a mi, que fins als 39 anys vaig criticar les persones que donen consells perquè no hi crec gaire. És perillós, però penso que em curo força en salut; hi ha una psicoanalista de Vilafranca que m'assessora i al final dóna unes pistes que haurien de ser més científiques i que se sumen al que dic, que no és res més que l'aplicació del sentit comú.»

–«Sí, però no en faré servir mai cap, perquè són un material sensible, perquè són problemes que des d'un punt de vista narratiu si no hi trobés un punt de vista diferent serien històries molt avorrides. Algú en podria fer un llibre d'històries desafortunades, però no m'interessa. Una altra cosa són aspectes d'aquestes històries que són comunes a molta gent i que poden treure una mica el cap en un relat; hi ha pulsions humanes que són universals.»