Caixa Laietana i Caixa Penedès acorden aparcar temporalment el procés de fusió
Les direccions ho justifiquen per la necessitat de «guanyar temps i obtenir més informació» de l'operació
Quan semblava que tot estava encarrilat i que demà les dues entitats podrien firmar el contracte de fusió, ara el procés s'ha suspès. Tot i que les caixes diuen que es tracta d'una aturada «temporal», tampoc s'aventuren a dir quan pensen reprendre les negociacions. «Es tracta d'obtenir més informació davant d'un procés complicat amb l'esperança d'asseure's una altra vegada a la taula i parlar-ne més endavant», apunten des de Caixa Penedès. Però també hi ha altres fonts properes a les negociacions que parlen de les diferències entre els dos per repartir-se els llocs de direcció de la futura entitat o que la comunicació entre les dues cúpules ha estat difícil i l'actitud d'alguna part no ha estat de col·laboració.
Uns dels primers de saber que s'havia paralitzat el procés van ser els sindicats de les dues entitats d'estalvis que els ha estat anul·lada la reunió que s'havia de fer avui per tancar l'acord laboral. Unes negociacions que no estaven sent gaire fàcils perquè les posicions d'uns i altres encara eren allunyades. Malgrat tot, els sindicats i les direccions estaven disposats a treballar les hores que calguessin durant la jornada d'avui per arribar a un principi d'acord i presentar-lo a temps al consell d'administració a l'endemà. Deixant de banda algunes reivindicacions sobre les condicions socials i salarials que els representants dels treballadors ja van enviar per escrit a les empreses divendres passat, un altre dels principals entrebancs en les converses afectava el nombre d'acomiadaments i el tancament d'oficines. El pla de la fusió preveu acabar tenint una plantilla d'uns 3.300 empleats. Per tant, la direcció apostava per acordar un total de 634 baixes, 317 de les quals sortirien dels departaments de serveis centrals (que es reduirien en un 50%). Aquesta decisió aniria acompanyada del tancament d'un total de 192 oficines. Un extrem que els sindicats no volien negociar perquè ho consideraven «desproporcionat. La contraproposta que defensaven partia d'un màxim de 390 baixes que s'haurien de pactar per la via de les prejubilacions i de manera esglaonada fins al 2011.
Deures fets, al 2010
L'objectiu de les dues caixes d'estalvis, que no van anunciar oficialment fins a final de novembre que donaven llum verd a un projecte de fusió, era poder arribar a final d'any amb el pla enllestit. L'entitat resultant hauria estat la quarta de Catalunya per volum d'actius, hauria establert la seu central a Vilafranca del Penedès i Caixa Penedès controlaria de manera clara els òrgans de govern, com ara l'assemblea general, amb la participació de fins al 63%; Caixa Laietana tindrà el 37% restant. La distribució reflecteix la diferència en la dimensió que hi ha entre totes dues.
Els sindicats reben l'anunci amb sorpresa
Els sindicats presents a la taula laboral van rebre ahir amb més o menys sorpresa l'anunci que s'aturava el pla de fusió entre les dues entitats d'estalvis. En aquest sentit, el delegat d'UGT de Caixa Laietana, Pere Soler, va admetre que, malgrat tot, no el va sorprendre, perquè «el sentiment de molts treballadors era que més que una fusió semblava una absorció». La paralització del procés deixa a mitges les negociacions laborals, que avui s'havien de reprendre en una altra reunió a Barcelona. Enric Sibina, del sindicat independent SEC Penedès, va explicar que per avui mateix s'ha convocat una altra reunió, aquest cop únicament a Caixa Penedès, entre els representants i la direcció per explicar els motius de la suspensió del pla d'integració. «Estem sorpresos, i a més s'havia treballat molt en positiu la reunió de dilluns», explicava el delegat de CCOO, el delegat Mario Pifarreta, que no amaga la necessitat de tirar endavant un procés de fusió perquè les dues entitats financeres puguin tirar endavant, ja que en solitari seria molt difícil i la condemna al fracàs.
Una integració no volguda per cap de les dues entitats
Quan semblava que la fusió entre Caixa Laietana i Caixa Penedès era qüestió de temps i que tard o d'hora s'anunciaria oficialment, les dues entitats s'afanyaven a puntualitzar que, tot i les pressions rebudes pels organismes reguladors, la intenció era poder continuar soles. De fet, unes setmanes abans de dir oficialment que s'engegava el procés d'integració, el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, deia que «la Laietana era una xicota molt estimada i amb molts pretendents, però la vocació de la caixa continuava sent la de solteria» i, per tant, de mantenir-se al marge dels nous grups que s'estaven unificant al país.
Fonts de les dues entitats no es van cansar mai de negar per activa i per passiva un acord a dues bandes. «Avui no hi ha res», repetia una i altra vegada Boter de Palau en molts dels actes públics quan els periodistes l'interpel·laven sobre aquesta qüestió. Sempre admetia que les portes estaven obertes a tothom i que es veia amb tothom i en parlava. I és que les dues caixes estaven sotmeses a molta pressió perquè deixessin d'anar per lliure i se sumessin a algun dels processos que estaven en marxa o en protagonitzessin un altre. Si les direccions es resistien a anunciar res, els treballadors feia temps que denunciaven les intencions de les dues caixes. La unió entre totes dues, a més, havia de tancar la reordenació del mapa català d'entitats d'estalvis després de la integració de les caixes Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona i les de Catalunya, Tarragona i Manresa. Finalment, quan encara no fa ni un mes tant Caixa Laietana com Caixa Penedès, les dues últimes entitats catalanes que quedaven soles, donaven llum verd a les negociacions per tirar endavant un pla d'integració. Això sí, a tota velocitat, perquè confiaven tancar-lo abans no acabés l'any. Els consells d'administració parlaven de l'oportunitat de negoci i de l'interès per tenir un posicionament fort. Però quinze dies després els directors generals de les dues entitats d'estalvis presentaven al Banc d'Espanya el projecte en què es feia palès que les dues caixes tenien la intenció de demanar entre 400 i 600 milions d'euros al fons de reestructuració ordenada bancària (FROB) amb l'objectiu de fer front a la fusió.
El pla d'integració presentat mantenia la intenció de les direccions de fer front a una reducció d'un 15% de la plantilla total i un 15% de les oficines que hi ha repartides a tota la xarxa. Ara s'haurà de veure quant temps es prenen de marge per refer les negociacions o bé per trencar-les definitivament. O, fins i tot, si es busquen uns altres aliats fora de Catalunya.