Higuaín: una espera amb premi

«Aniré al mundial.» Gonzalo, El Pipita, Higuaín va fer aquestes declaracions al final de l'any passat. Encara no havia debutat amb l'Argentina, ni amb França: amb l'albiceleste, per ser ignorat pels seus seleccionadors, primer per El Coco Basile i després per Maradona; amb els blues, per decisió pròpia, ja que Raymond Domenech el va intentar afrancesar diversos cops, sense èxit. Perquè Higuaín, casualitats de la vida, té la doble nacionalitat. El seu pare, Jorge, El Pipa, Higuaín, un central amb un llarg recorregut en el futbol argentí, només va ser a França un curs, el 1987/88, a l'Stade de Brest 29, i allà va ser on va néixer el seu tercer fill, Gonzalo, que va viure a Europa només deu mesos, motiu suficient per tenir la doble nacionalitat i, per tant, per ser seleccionable pel combinat francès un cop ja era un davanter de cert renom.

Higuaín va destacar ràpidament al River Plate, i l'hivern del 2006, amb 19 anys acabats de fer, va fitxar pel Real Madrid. Només sis mesos després, va rebutjar anar convocat amb la selecció sub-20 argentina en el mundial del Canadà, en un equip en què destacava Agüero. I des de llavors, es van oblidar d'ell. El seu rendiment a Madrid anava en augment, com la falta de gol a l'Argentina, però Higuaín mai entrava en les llistes. I van arribar les reunions amb Domenech, que ja el va convocar, sense èxit, per a un partit contra Grècia l'hivern del 2006. «El meu país és l'Argentina. Hi ha rumors que diuen que no m'atrau la samarreta albiceleste, però això és fals. És un dels meus somnis. No entenc per què [Maradona] es continua oblidant de mi en les seves convocatòries.»