Pal·les Atenea torna a casa
L'escultura que havia presidit l'entrada de l'antiga biblioteca de «la Caixa» al carrer del Temple s'instal·la a Can Casacuberta després d'anys d'oblit a les golfes de la Torre Mena
La deessa de la intel·ligència, l'enginy, la saviesa i la ciència, Pal·les Atenea, es retroba aquests dies amb els llibres que va guardar durant anys des de la seva fornícula a l'entrada de la biblioteca de «la Caixa» del carrer del Temple, que a partir de la dècada dels cinquanta i fins al 1993 va donar servei als badalonins. Després de més d'una dècada d'exili forçat al centre cívic de Torre Mena, on va acabar oblidada a les golfes, Pal·les Atenea torna a una biblioteca, la de Can Casacuberta, on, des d'un discret racó al davant del taulell principal, observa usuaris i treballadors i els convida a endinsar-se en el món del coneixement i les lletres.
L'escultura és obra de l'artista noucentista Ramon Isern. «La Caixa» li va demanar una representació de la deessa grega per a la biblioteca popular que pensava obrir al carrer del Temple a principi dels cinquanta. Va ser el primer encàrrec públic que va rebre l'escultor, que ja havia destacat anys abans en el món de les arts plàstiques i havia participat activament en el cercle Maillol amb altres artistes joves com ara Joan Josep Tharrats i Francesc Todó. Isern va enllestir la Pal·les Atenea en guix al seu taller l'agost del 1953. Originàriament, la peça havia de ser de marbre, però per raons econòmiques es va optar pel marbre estuc, una barreja de ciment, fang i pols de marbre.
L'obra, que té una alçària de 190 centímetres, se situa sobre un pedestal amb els braços enganxats al cos i els peus ferms al terra. A aquesta Atenea li falten alguns dels atributs que la representen com a defensora de la ciutat d'Atenes i deessa de l'art de la guerra, com ara la llança i el mussol. Per aquest motiu, queda clara la seva finalitat com a protectora de les activitats creatives i intel·lectuals.
L'escultura va estar a punt de ser trinxada quan l'edifici del carrer del Temple es va enderrocar, però finalment l'Ajuntament de Badalona va apostar per salvar-la. La peça es va integrar en el fons del Museu de Badalona i es va traslladar al centre cívic de Torre Mena, on va passar uns anys situada a peu d'escala. El 2002 els alumnes de l'Escola de Restauració de la Diputació de Barcelona la van netejar i restaurar amb la supervisió de professors i mitjançant la intervenció i el control del Museu de Badalona. Finalment, va tornar a casa, a un dels temples de la saviesa de la ciutat, on, de ben segur, sabran apreciar la seva advocació.
De Badalona a Trondheim
Ramon Isern (Barcelona, 1914 - Trondheim, Noruega 1989) ocupa un lloc rellevant en la història de l'art modern de Noruega, país al qual es va traslladar pocs anys després d'haver enllestit l'encàrrec de la Pal·les badalonina, tal com explica un article sobre la seva trajectòria publicat en la revista Carrer dels Arbres, del Museu de Badalona. L'ideal noucentista es va situar en el punt de partida de la seva carrera artística, on la forma humana amb un toc primitiu era la protagonista. Després d'un temps a Oslo es va traslladar a Trondheim, on va començar a treballar volums abstractes i geomètrics i va encetar col·laboracions amb arquitectes per integrar escultures en edificis. És en aquest país on va aconseguir el reconeixement com a artista i també com a professor.