Comunicació

Xavier Ribas

Advocat referent en dret digital i informàtic

“El 67% d'empreses poden tenir fugues d'informació”

La llei sempre va
al darrere de la tecnologia i, per tant, quan el legislador arriba, ja fa tard
És aconsellable utilitzar els recursos d'internet, les xarxes socials, durant l'horari laboral?
Com bé diu el Tribunal Suprem, els treballadors no poden tenir una actitud heroica tenint al davant un seguit de mitjans tecnològics que no poden fer servir per a ús personal. Per tant, cal intentar fer-ne un ús moderat, no abusiu: és impossible estar les vuit hores laborals sense utilitzar l'ordinador per a temes personals. Cal recordar que el 41% de les empreses permeten un ús personal moderat dels seus sistemes informàtics, respecte del 29% de l'any 2002.
En el seu estudi sobre l'ús fraudulent que fan alguns treballadors dels recursos tecnològics, parla de l'ús que es fa d'aquestes tecnologies a la feina, una pràctica que fins i tot pot derivar en delictes greus de robatori d'informació. Quins casos ha vist?
Molts. Hi ha el cas d'una noia que s'encarregava d'agafar informació sobre els pressupostos de la seva empresa i de recapitular la llista de clients. I tot seguit va adjuntar aquestes dades a una foto seva de Facebook, la seva parella ho rebia, i utilitzava aquesta informació confidencial per fer un pressupost alternatiu per als mateixos clients que els de l'empresa de la dona. El 67% de les empreses de l'Estat espanyol poden tenir fugues d'informació. I és que els acomiadaments, la congelació de sou i les rebaixes salarials fan que l'actiu principal d'una empresa sigui la informació dels seus clients.
I com actuen les empreses?
L'avenç de la tecnologia ha fet que cada vegada sigui més senzill fer trànsit d'informació. L'ús dels llapis o dels discos durs virtuals fan que aquestes dades siguin molt més vulnerables. Per tant, les empreses han hagut de potenciar més els controls tecnològics.
Quins casos més habituals arriben al seu despatx?
Fugida d'informació, tràfic d'informació confidencial de manera errònia o de manera conscient.
I quines conseqüències té?
Si el cas arriba a ser important s'acomiada el treballador. Però també vaig viure el cas d'una recepcionista enganxada al xat de Facebook que tractava fatal els clients que arribaven a la seva taula de treball. Li van canviar les seves tasques, i un cop desenganxada de les xarxes, va tornar a treballar a l'empresa en el seu càrrec original.
En una jornada de vuit hores, quant de temps es recomana dedicar a consultar xarxes socials personals?
Que no superi el 5% de la jornada laboral.
Fins ara, un 9% de les empreses impedeixen als seus empleats l'accés a les xarxes socials quan són a la feina, per possible, diuen, absentisme virtual...
Els treballadors no acostumen a posar en perill el seu lloc de feina i, per tant, intenten compensar aquest temps a la xarxa amb més rendibilitat. Tot i que apareix l'anomenat absentisme virtual, un temps d'aïllament en què el treballador passa una estona a Facebook o Twitter. Però les empreses s'han adonat que, en petites dosis, és positiu per a l'empleat estar una estona a la xarxa. El problema arriba quan se n'abusa; és llavors quan l'empresa es veu obligada a actuar d'alguna manera.
Quines mesures fan les empreses per minimitzar aquest absentisme?
Això va per sectors: el financer, el químic i el farmacèutic es basen en intangibles i hi ha molts més controls. En canvi, n'hi ha d'altres en què la permissivitat és molt més evident. Hi ha empreses que disposen d'una caixa negra, que és del tot legal, en la qual de manera molt puntual, podrien arribar a descobrir les activitats dels seus empleats, però només es fa servir quan hi ha un supòsit greu i raonable en proporció amb la informació allà emmagatzemada. És molt important que el treballador sàpiga que, en cas de sospita greu, hi ha la possibilitat d'accedir a aquest servei i tenir accés a documents i correu privat. Molta gent ho desconeix.
Amb internet sempre es necessiten noves regulacions...
Sí, i la llei sempre va al darrere de la tecnologia. I, per tant, quan el legislador arriba, hi arriba tard, quan ja ha passat l'alerta social, l'eufòria. Això també té una part positiva, perquè les condemnes que s'apliquen per haver comès aquestes actituds no són tan desproporcionades. També cal remarcar, però, que les xarxes socials són, a vegades, una bona eina per a l'empresa. Els treballadors la poden posicionar i poden opinar o plasmar informació important que beneficia el negoci on treballen. Equilibri en tot, com en tot, però aquest serà un problema de futur!

a la vida real

Ja hi ha diverses empreses que impedeixen als seus empleats l'accés a les xarxes socials i és que, segons un estudi sobre l'ús fraudulent que fan alguns treballadors dels recursos tecnològics, aquesta pràctica causa un gran absentisme laboral. Una perillosa combinació que l'advocat Xavier Ribas, un referent en dret digital i informàtic a Catalunya, alerta que “va en augment”.

De la [email protected]

# Twitter

@xribas

1.150 seguidors

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.