Mikel Arteta: «L'Everton s'ha portat molt bé, li poso un deu»

—El més natural seria començar preguntant-li pel genoll, però després d'un partit tan intens com el de l'altre dia contra el Chelsea, està clar que està recuperat, no?

—[Riu] «Si et sóc sincer, després del partit em feia mal tot menys el genoll, que ja ni s'inflama ni res. El que més em preocupa ara mateix és començar un altre cop a competir i a agafar el ritme. Al tècnic li hauria agradat haver-me introduït en l'equip progressivament, però per lesions i circumstàncies s'ha precipitat la meva aparició. Estic molt content de tornar a jugar.»

—S'esperava ser titular contra el Chelsea?

—«No. Si de fet, jo no m'he entrenat ni una setmana amb l'equip. No he jugat cap partit amb l'equip reserva, cap amistós... Realment, no he fet res. El mister em va donar minuts el dia del derbi contra el Liverpool i em va dir que no es volia precipitar perquè no tingués cap trencament fibril·lar. I tot just l'endemà em va dir que havia de ser titular contra el Chelsea, em va agafar un atac de riure.»

—Com ha estat aquest últim any. Com ha paït el cúmul de lesions?

—«És difícil, sobretot perquè jo m'esperava uns terminis i va ser un desastre, perquè em van haver d'operar una segona vegada, quan ja havia tornat als entrenaments, per una fractura de menisc i després, a més, vaig tenir una infecció. La veritat és que em va entrar molta ansietat i por. Passar per la sala d'operacions dos cops en un any no és una broma.»

—Moltes hores de soledat i, a més, lluny de casa...

—«En això he de dir que l'Everton s'ha portat molt bé. He tingut un fisioterapeuta espanyol que ha estat treballant amb mi i m'han deixat passar molts moments a Sant Sebastià amb la família. De veritat que poso un deu al club. Han entès que era dur per a nosaltres estar aquí sols tot el dia i que seria més fàcil estar a casa meva. M'han posat tots els avantatges perquè estigués de la millor manera.»

—A més, devia ser dur en l'inici de curs veure que l'equip no rutllava.

—«Sí, va ser un inici de lliga realment dolent. Teníem quatre o cinc lesions de gent important, jugadors amb jerarquia en l'equip i en posicions importants. Vam tenir molts dubtes, a més amb una plantilla reduïda, els reforços van arribar tard i, evidentment, i l'adaptació va costar. Gràcies a Déu, des de fa dos mesos hem començat a carburar i estem revertint la situació.»

—Amb l'equip de menys a més, quins objectius es marca ara?

—«Crec que l'única manera de guanyar alguna cosa és en l'Europa League. L'any passat ja vam fer un bon torneig i, sense perdre cap partit, ens van eliminar. Aquest any volem arribar lluny.»

—David Moyes és un dels tècnics més respectats a Anglaterra. Quin és el seu secret?

—«És una persona amb moltíssim caràcter, manega molt bé el vestidor, sap treure el millor de cada jugador i humanament es porta molt bé amb els futbolistes. Ha estat capaç de canviar l'Everton en pocs anys i crec que, amb l'ambició que té, podrà arribar on ell vulgui.»

—A més, aquest any ha encertat els fitxatges, com el de Bylialetdinov i la cessió de Donovan. Ha notat un salt de qualitat en l'equip?

—«Sí, segur. Al rus li va costar una mica al principi, pel ritme, sobretot, però a poc a poc està encaixant. Donovan sí que es va adaptar de seguida i és una llàstima que es quedi només fins a mitjan de març. Han estat dos reforços que ens han anat molt i molt bé perquè anàvem justos a les bandes.»

—Veient el rendiment de Donovan, potser el club fa un esforç, no?

—«No sé si és un tema d'esforç o que realment el vulguin vendre. Ha jugat cent partits i escaig amb la selecció, i als Estats Units és important. No tinc clar que els Galaxy el deixin marxar. Aquí, això sí, el veig content.»

—Se'l veu feliç a Liverpool. Valora quedar-s'hi per sempre?

—«Hi ha molt poques coses en aquesta vida que durin per sempre, però ara mateix estic content i molt agraït per com s'han portat sempre amb mi. No em plantejo res a llarg termini, només entrenar-me cada dia millor. És cert que a Liverpool he trobat coses molt bones, que m'omplen molt, però sempre falten coses, com el clima.»

—I ara que ha marxat el seu amic Xabi Alonso, ho deu patir més...

—«Doncs se'l troba a faltar, la veritat. Potser per a nosaltres que ens entrenem cada dia es fa més fàcil. Però per a les dones, que estan soles i s'avorreixen, és important tenir amics. Però són coses que passen. Qui ens havia de dir a Xabi i a mi, després d'haver jugat junts de petits, que ens trobaríem a Liverpool i viuríem al mateix portal.»

—Què li està semblant la Premier aquest any?

—«Doncs s'agraeix que estigui sent una lliga tan oberta, és bo per al futbol. A Anglaterra és molt difícil guanyar fora de casa. Hi ha estadis on ho passes malament i se't complica el partit en qualsevol moment.»

—Quina opinió té de Wenger? A Anglaterra s'ha creat el debat al voltant de la seva figura, de si sap o no fer equips campions.

—«Per mi ningú pot criticar la filosofia de l'Arsenal. Diuen que no guanya, però jugar a la pilota llarga tampoc garanteix res. Té un cultura diferent, marcada des de les categories inferiors. Ells creuen en això i hi ha hagut períodes en què els ha anat bé. El futbol són cicles. Caldrà veure si l'Arsenal té paciència.»