En aquesta colònia romana de la baixa Pannònia, a l’actual Croàcia, es van enfrontar l’exèrcit romà de l’emperador Constanci II i les forces de l’usurpador Magnenci. La batalla va ser una de les més sagnants de la història de Roma, i també la primera vegada que els legionaris romans eren derrotats per la cavalleria pesant, si bé la victòria va ser finalment per a Constanci II. Segons l’historiador bizantí Joan Zonares, Magnenci va perdre dos terços de les seves tropes i Constanci II, gairebé la meitat dels seus homes, perjudici que va afectar la capacitat militar de l’imperi de Roma durant molt de temps.

L’aragonès Pedro Martínez de Luna és elegit papa d’Avinyó com a Benet XIII; es consumava així el cisma de l’Església catòlica.

Revolta dels Malcontents: el rei Ferran VII d’Espanya arriba a Tarragona al capdavant del seu exèrcit amb el propòsit de pacificar Catalunya.

Alemanya i l’URSS es reparteixen Polònia.

El general Franco entra sota pal·li a la catedral de Lleida, on el bisbe el qualificarà de “«Dedo de Dios»”.

Ahmed Ben Bella forma govern a Algèria.

El Senat nord-americà aprova la llei que estableix tribunals militars per jutjar terroristes.