Trias, entre Guardiola i House

Un esportista d'elit que no ha acabat de gestionar bé l'èxit del passat i que ara té una baixada de defenses tant físiques com psicològiques. Aquest és el diagnòstic que el president del grup municipal de CiU, vestit amb la bata de la seva antiga feina com a pediatre, fa dels mals que afecten la capital catalana en el llibre que acaba d'editar Columna amb el títol Xavier Trias. Barcelona vista per un metge. El volum –escrit en primera persona, malgrat que la redacció cal atribuir-la al periodista Jordi Cabré– és, òbviament, una carta de presentació del candidat nacionalista, que, en el tercer intent, aspira a fer història posant fi a un cicle de més de trenta anys d'alcaldes socialistes. No hi falten, doncs, referències constants a la incapacitat de l'equip mèdic de guàrdia –el govern bipartit que encapçala Jordi Hereu– per superar el «col·lapse general del sistema» vital del malalt, exemplificat per la crisi econòmica, la degradació de Ciutat Vella, la consulta sobre la reforma de la Diagonal o els problemes amb l'Estat perquè pagui íntegrament les obres de construcció de l'estació del TGV de la Sagrera, com tampoc oblida el doctor alternatiu fer tota la propaganda possible de les seves receptes.

La singularitat del llibre rau en els elements íntims que hi ha introduït Trias, a través dels quals, sense distanciar-se de la seva imatge moderada i dialogant, també mostra un vessant irònic d'ell mateix i de la seva feina a l'Ajuntament. S'emmiralla, citant-lo en reiterades ocasions, en l'entrenador del Barça, Josep Guardiola, com a exemple d'humilitat, tenacitat i sentit comú en relació amb els reptes quotidians, però afegint-hi, en una potser inconscient versió de l'irònic personatge televisiu del doctor House, valoracions molt sucoses dels seus rivals polítics al consistori, llevat d'Hereu, a qui, sense cap definició concreta, només li atribueix una crònica falta de lideratge. Així, Xavier Trias veu el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, com «un home jove però molt tosc, fins i tot una mica rude, contundent, amb caràcter». Quan escolta el tercer tinent d'alcalde i president del grup d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, constata que «el que diu molts cops és prou interessant, la llàstima és que després es deixa portar per maneres dogmàtiques i poc flexibles». Una manera de fer molt semblant a la que atribueix a l'anterior líder dels ecosocialistes i cinquena tinent d'alcalde, Imma Mayol: «De vegades sembla que hagi estat feta d'un patró únic, tan monolític, tan invariable, que em fa una mica de llàstima que s'estigui perdent moltíssimes altres coses.» Del president del grup d'ERC, Jordi Portabella, Trias comenta això següent: «Quan el sento parlar tinc la sensació d'estar escoltant un bon rapsode, que fa servir conceptes molt elevats i abstractes, o fins i tot còsmics: d'ell és la idea d'un Consell de Cent Planetari, per exemple, que és de les coses més originals que he sentit en tots els meus anys de carrera mèdica i política.» Al president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, el considera un «home amable», però que «sap jugar les seves cartes sense pietat». Com a bon gentleman, Xavier Trias també s'aplica la medecina que dóna als altres, i admet que és menys tranquil del que sembla, i desmenteix el rumor que, amb 63 anys, té Parkinson: «El cert és que el que tinc és tremolor intencional, és a dir, que em tremola més la mà com més intento que no em tremoli. Em passa des dels quinze anys, la branca de la família Bassols ho patia amb freqüència.»