Qui prevarica?

El jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón, serà jutjat pel Tribunal Suprem per prevaricació. No sóc cap fan d'aquest jutge, més aviat tot el contrari, però hi ha fets que passen per damunt de les simpaties personals: el magistrat instructor del Suprem, Luciano Varela, ha trobat indicis ferms de prevaricació en les investigacions de Garzón contra els crims del franquisme. I per això el farà seure al banc dels acusats. Les denúncies contra Garzón van ser presentades per dues organitzacions hereves del franquisme: el sindicat ultradretà, Manos Limpias i Falange Española y de las JONS. El Suprem va admetre a tràmit les denúncies. I, ara, el magistrat Varela imputa Garzón de prevaricació. Per fer-ho, addueix que l'imputat ja sabia que no tenia competència per investigar els crims i desaparicions del franquisme.

La raó principal d'incompetència es troba, segons el magistrat del Suprem, a la llei d'amnistia del 1977. Tothom sap que la llei d'amnistia es referia als anomenats delictes polítics i es dirigia, sobretot, als demòcrates empresonats a les presons franquistes. A casa nostra el poble clamava: «Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia». No vàrem sortir al carrer per amagar els crims contra la humanitat perpetrats pel règim del general Franco. Potser sí algú interpretava que es tractava d'una llei de punt final. En aquest cas, la interpretació cau pel propi pes. Tant és així que els tribunals i juristes internacionals han declarat de forma contundent i continuada que els crims contra la humanitat són sempre perseguibles i que les lleis de punt final no tenen validesa. A aquestes declaració internacional cal afegir-hi que l'opinió de l'instructor Varela no és compartida per molts juristes i magistrats, ni per molts jutges d'instrucció que han intervingut en les actuacions. Són centenars els magistrats de l'Estat espanyol que haurien actuat tal com ho va fer el jutge Garzón, com afirma el magistrat Ximo Bosch.

Si hi ha tants juristes i magistrats que consideren que Garzón va fer una interpretació correcta de la llei, per què l'imputen? Per què és prevaricació allò que avalen les normes internacional? Per què encara hi ha qui s'enroca assegurant que els crims del règim franquista no es poden investigar? Davant d'això, ens podríem preguntar qui és que prevarica.

Mentrestant, a Espanya, i a diferència del que ha passat en altres règims totalitaris, els autors d'aquests delictes mai no s'han enfrontat a cap judici ni han assumit cap responsabilitat penal. En canvi qui s'asseurà al banc dels acusats serà l'únic jurista que ha tingut la valentia d'investigar aquests crims. Quina barbaritat! És realment una democràcia Espanya?