El Raval fa d'obrador

Cadires, butaques i sofàs sobre rodes, balancins sobre rodes, un cèrcol de cadira que fa les funcions de cistella de bàsquet, també sobre rodes... Són alguns dels elements del mobiliari urbà que des de dijous han ocupat la plaça dels Àngels. Tot aquest mobiliari amb rodes i l'ús que se'n fa és el fil conductor d'una de les intervencions urbanes que hi ha hagut en espais públics del barri del Raval. Aquestes intervencions formen part de la categoria de simulacres dins del festival d'arquitectura Eme3, que es fa fins avui a Barcelona. Diferents equips d'arquitectes i col·lectius van triar quatre places del Raval per fer-hi accions d'ordre molt divers que volien propiciar una reflexió sobre l'ús que se'n fa o se'n pot fer.

La intervenció a la plaça dels Àngels era a càrrec dels col·lectius Basurama i Makea, dedicats al reciclatge. I precisament el que van fer va ser recollir tot de mobiliari dels punts verds municipals, restaurar-los i reconvertir-los en «un mobiliari amb rodes», i alguns, «amb un cert aire lúdic» que permetés que fossin bellugats per tota la plaça. Això és el que va passar. Els joves de seguida se'ls van apropiar per fer-los servir de divertiment, mentre els més grans aprofitaven les butaques per seure i prendre el sol. «La gent de seguida ha començat a utilitzar-los, alguns tal com ho havíem pensat, i d'altres de noves maneres», explicava Mireia Juan, membre del col·lectiu Makea. Els amants del monopatí, per exemple, van adaptar alguns dels mobles al seu gust per fer-los servir d'obstacles. Amb aquesta acció volien demostrar com un petit element «dóna peu als ciutadans a utilitzar l'espai», indicava Juan.

Sortint de la plaça dels Àngels en direcció cap a la plaça Joan Coromines, es passa per un passadís ocupat per una sèrie de murs fets a base de palets, creat per Xavier Codina i Arola Balanzó. Amb això, volien «potenciar l'ús del recorregut de vianants entre places», per bé que a més d'un passejant l'acció segurament li devia passar desapercebuda.

A la plaça Joan Coromines, hi havia una instal·lació –també inclosa dins el festival, però no en la mateixa categoria d'aquestes intervencions–. La instal·lació mostrava un trencadís de papers a terra i missatges del col·lapse. A terra hi havia una carta de restaurant al damunt. De vegades es fa difícil distingir què és perfomance i què no ho és, però el nom del restaurant, que es corresponia amb un de molt proper a aquesta instal·lació, feia pensar que el vent havia jugat una mala passada i hi havia volgut introduir aquest element nou.