El Masnou acaba el polèmic edifici de Correus, que serà actiu a partir del juny
L'alcalde, Eduard Gisbert, assegura que «amb el temps la gent acabarà valorant el seu disseny»
Els departaments que es traslladaran al nou edifici, situat a la confluència dels carrers Roger de Flor i Bonaventura Bassegoda, són Consum, Cultura, Educació, Gent Gran, Immigració, Infància i Joventut, Intervenció, Recaptació Tresoreria, Participació Ciutadana, Rendes, Gestió Econòmica, Salut Pública, Serveis Socials, Solidaritat i Cooperació, a més de l'oficina d'atenció ciutadana (OAC). «Correus ens permet concentrar els serveis a les persones i millorar les condicions dels treballadors de la casa», explica l'alcalde del municipi, Eduard Gisbert (PSC). El trasllat de les dependències municipals està previst per les primeres setmanes de juny.
La construcció de les oficines municipals ha anat acompanyada de la reurbanització de la zona, que es transforma en zona de prioritat per a vianants. El govern local estudia ara quines restriccions circulatòries aplicarà, però tot apunta que els cotxes només hi podran passar en unes hores determinades. El cor urbà del municipi: «És una renovació urbana del nucli antic important», diu el regidor d'Obres, Enric Folch (PSC). Les obres hauran durat un any i mig, tres mesos més de l'inicialment previst per culpa d'una estació elèctrica, adossada a l'antic edifici. «Tractar amb Fecsa sempre és complicat, i això va fer endarrerir-nos», recorda el tinent d'alcalde responsable d'Obres.
L'oposició no considera, però, que la transformació sigui tan beneficiosa per al municipi. Especialment contrari es mostra CiU, que ha convertit aquest tema en un dels pals de paller de la seva actuació política. «És un edifici car i que no té un encaix urbanístic amb el seu entorn», comenta el portaveu de la federació nacionalista, Pere Parés. L'aversió de CiU al projecte és tanta que en els últims pressupostos municipals hi ha votat en contra només perquè incloïen partides per aquesta obra. I és que la proposta d'aquest grup per a Correus era totalment diferent: una zona verda. «Les dependències municipals haurien de traslladar-se al Casinet, prèviament rehabilitat», diu Parés, i hi afegeix que la reforma de l'edifici en desús es podria haver finançat amb els fons estatals d'inversió local.
Aposta radical
El contrast entre els edificis centenaris i el modern disseny del nou equipament no ha deixat indiferent ningú. Les enormes parets blanques i les grans cristalleres han motivat que ja es conegui l'immoble com el Minimacba, en relació amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
L'alcalde diu que el govern local va prioritzar uns espais interiors agradables i que el disseny va ser una «aposta radical», però que té el vistiplau de diversos arquitectes als quals es va consultar. Gisbert admet que el contrast és evident, però assegura que «amb el temps la gent acabarà valorant la singularitat de l'edifici».