L'istme de Sant Pere era una petita plana elevada a la confluència de dos torrents, que configuren el torrent de Vallparadís, el torrent de Santa Maria, a l'est, i el torrent de les Bruixes, a l'oest. Es tractava d'una localització amb característiques òptimes per a l'ocupació humana amb fonts d'aigua natural, facilitats per a la cacera, el conreu i la ramaderia. Gràcies a les excavacions arqueològiques que es van fer durant l'execució del pla director de les esglésies de Sant Pere, entre el 1999-2009, es van obtenir valuoses troballes que donen una visió d'aquells assentaments humans que van ocupar el terreny on ara s'erigeix la imponent Seu d'Ègara. El Museu de Terrassa n'ha reunit una part per crear l'exposició L'istme de Sant Pere: l'ocupació d'un territori, que es podrà visitar al Castell Cartoixa de Vallparadís fins el 27 de febrer de 2011. Les peces arqueològiques estan col·locades en onze vitrines i sis peanyes.

Es tracta d'un viatge en el temps per «reescriure» aquesta etapa de la història de la ciutat, segons va explicar el director del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, que va del Neolític final (2.500-1.800 aC) a l'etapa preepiscopal de les esglésies de Sant Pere (350-450) i es divideix en quatre parts, en funció del període històric: Neolític Final, Ibèric, Romà i Paleocristià. Del període dels ibers, es poden veure les restes d'una casa: murs dels fonaments i sòcol, fragment de tovots i empremtes de l'encanyissat de la coberta. També hi ha diversos fogars, una fossa fundacional i una diversitat cronològica del material ceràmic d'importació, dels vasos àtics grecs de figures vermelles (segles V-IV aC) a les ceràmiques d'època romana, que donen testimoni de la seva presència a l'extrem sud de l'istme de Sant Pere. Destaca la conservació que al fons exterior d'un vas de ceràmica de l'any 100 aC s'ha trobat un antropònim sencer. Es tracta de Talskubilos. Entre les peces exposades també hi ha un encenser, monedes, joies. Aquestes troballes pertanyien al poble d'Ègosa, de la tribu dels castellans, que el geògraf alexandrí Claudi Ptolomeu (90-168) va citar en la seva obra Geografia. Del període de transició ibericoromà hi ha llànties, agulles, pedres de molí i joies.

Pel que fa al període romà, les troballes a l'istme de Sant Pere constaten l'existència del municipi romà d'Ègara. Ferran va indicar que la connexió entre el món ibèric i el món romà no va ser «de trencament, sinó de continuïtat». La mostra inclou peces com pedestals, capitells, i fragments de làpides i de frisos. La troballa del elements escultòrics amb edificis públics o religiosos evidencien la seva configuració dins els models romans. Un exemple epigràfic està dedicat a l'emperador Antoni Pius, l'any 139. Però la peça que més mostra la importància del municipi d'Ègara és un fragment de placa de marbre, amb lletres grans i regulars, que hauria presidit un gran edifici públic o monument. Finalment, del període paleocristià hi ha una cullera, monedes i un sarcòfag reaprofitat com a pila baptismal. Tot i així, el vestigi més antic trobat és un vas de final del neolític, que ha estat reconstruït.

A més de tot el material, l'exposició inclou també tres plafons explicatius i una taula central on hi ha quatre mapes topogràfics, un per cada període. L'exposició es complementa amb l'edició del catàleg numero 17 de la col·lecció del Museu de Terrassa i d'un dossier didàctic per a educació primària i secundària que s'està ultimant. Està previst programar visites guiades per a escoles i per al públic.