El clavecí ben temprat va néixer com una eina pedagògica que Johann Sebastian Bach ni tan sols va editar en el seu moment. «Probablement, ell no li va donar la importància que després ha tingut per a molts altres compositors com ara Beethoven, Chopin, Debussy o Brahms. Tots tenien aquesta obra a casa seva i Beethoven en llegia un fragment cada matí per practicar. Això el va convertir en una de les obres més cèlebres de Bach, però actualment és molt rar trobar un clavecinista que la interpreti íntegrament», afirma Hantaï, que ho farà per primera vegada a Girona, en primícia mundial, avui, demà i demà passat (20 h; 15 euros per concert, 35 euros per tots tres dies).

El clavecí ben temprat són, de fet, dos cicles de 48 preludis i fugues que Bach va compondre el 1722 i el 1740, en totes les tonalitats majors i menors de la gamma cromàtica per a instrument de teclat. En total, 96 peces, que Hantaï (París, 1964) tocarà en grups de 8, amb una ordenació que no serà estrictament la dels dos volums originals, que en tot cas tampoc no van ser plantejats per ser interpretats amb un ordre en concret.

El clavecí ben temprat va ser, segons Hantaï, «una espècie de manifest» que va marcar «un moment molt important en la història de la música», ja que va obrir camins definitius cap a l'estàndard d'afinació dels teclats i va ampliar de manera vertiginosa les possibilitats d'aquests instruments. «No és una música fàcil, però sí poderosa», afirma el músic francès, convençut que aquesta obra monumental «està organitzada com el cosmos».

«Algú va dir que Déu tenia un gran deute amb Bach [riu]. I és cert que aquesta obra té una dimensió religiosa molt important. De fet, està farcida de símbols que creen diferents nivells de percepció. L'última fuga, per exemple, simbolitza la crucifixió. Alguns dels codis que va utilitzar eren habituals en els compositors de la seva època. Bach era genial, però compartia una cultura comuna amb altres autors contemporanis. A més va tenir molts enemics perquè era massa cerebral.»

Pierre Hantaï ja va gravar ara fa uns quants anys el primer llibre d'El clavecí ben temprat i, de moment, no té perspectives de completar el projecte amb l'edició en disc del segon llibre («Això no és Star Wars», aclareix amb ironia). Tampoc no té previst tornar a interpretar íntegrament aquesta obra, com ho farà a Girona, on ha tornat cinc anys després d'haver-hi interpretat unes memorables Variacions Goldberg.

Aquest fill de pintor enamorat de la música barroca i germà de dos músics amb els quals comparteix trio eventualment viatja més que una estrella del pop –«Només m'agradaria ser-ho perquè molta més gent estimés aquesta música»– i tot i que el consideren el millor clavecinista actual ell té clar que «no se sap mai prou».