Sé que hi ha molta gent de la meva edat que no s'ha apuntat al Facebook perquè no se'n fia, o perquè troba que no facilita la comunicació real entre les persones –o fins i tot que l'entorpeix–. També n'hi deu haver que troben que el Facebook és per als joves i que apuntar-s'hi és fer una mica el ridícul o voler-te treure anys del damunt. La veritat és que jo vaig entrar-hi sense entusiasme i, durant llargues temporades l'he tingut força oblidat. Però a poc a poc hi he anat trobant la gràcia perquè hi puc fer dues de les coses que més m'agraden: xafardejar què fan, diuen i senten els meus parents, amics, coneguts i saludats –que diria aquell– i compartir la part de la meva vida que desitjo compartir: des d'una anècdota divertida, passant per una bona novel·la, una reivindicació o un neguit.

El Facebook ha adquirit més protagonisme en la meva activitat diària les últimes setmanes, quan aquest guionista genial (no sé qui és, però té el meu aplaudiment) ha decidit fer coincidir en el temps el mundial de futbol i la sentència contra l'Estatut. I quin gran capítol final, s'ha de reconèixer, amb la mani del dissabte a Barcelona i la victòria de la selecció espanyola l'endemà. I aquest embolic de banderes als balcons, els uns i els altres desfogant-se amb crits i clàxons pels carrers, espanyolistes i independentistes sortint de l'armari…Durant aquests dies, el Facebook ha estat, és encara, un aparador, un espai per al debat, una bona manera de fotografiar l'estat d'ànim de l'entorn. No crec que hi hagi cap altre àmbit on s'hi relacionin tan obertament i tan directament gent de totes les edats, amb gustos i costums diferents, amb les seves obsessions i preferències, amb les manies personals i les dèries de cadascú. I quina bona pensada proposar que cadascú pugui compartir, en un moment determinat, “Què et passa pel cap?”. És saludable aquest exercici que intenta resumir amb una frase, una fotografia, potser una onomatopeia, el teu estat d'ànim puntual. Potser sí que un dia tots els que som al Facebook ho pagarem amb tot de cataclismes i desastres de tota mena (com m'adverteixen alguns), però, francament, són tants els núvols carregats i foscos que tenim damunt dels caps que, mentrestant, em divertiré al Facebook.