demografia
El nombre de divorcis torna a pujar després de tres anys
Els trencaments matrimonials van augmentar l'any passat a les comarques gironines un 5% respecte del 2009
La incertesa en la durabilitat de la crisi ha deixat de ser un motiu per mantenir la relació
Després de tres anys consecutius de descens en el nombre de divorcis a les comarques gironines, al 2010 va tornar a augmentar en un 3,8%, segons les dades que l'Instituto Nacional de Estadística va fer públiques ahir. Dels 1.684 divorcis registrats el 2009 es va passar als 1.748 el 2010. I el nombre de separacions també van experimentar un increment del 20% en un any. Així de les 128 separacions del 2009 es va passar, el 2010, a les 154. Tot indica que la crisi ha deixat de ser un motiu per mantenir una relació conjugal sobretot per l'escenari a llarg termini que s'albira per a aquesta situació econòmica.
El 2010, el nombre total de ruptures matrimonials a les comarques gironines es va tornar a situar a un nivell semblant al registrat el 2003, però molt lluny del que es va produir el 2006, en què es va registrar un augment espectacular arran de l'entrada en vigor de la llei que va permetre l'anomenat divorci exprés, tal com es pot veure en el gràfic adjunt. Després del 2006, la xifra de trencaments conjugals va començar a baixar progressivament fins arribar als 1.815 del 2009. El 2010 marca una inflexió en aquesta evolució amb 1.904 trencaments, la qual cosa representa un increment de prop del 5%.
Ruptures amb acord
Segons les dades del 2010 corresponents a la demarcació de Girona, en un de cada tres casos el divorci va ser consensuat i la major part de les separacions es van fer després d'arribar a un acord mutu.
Els esposos es van divorciar, en mig miler de casos, després de vint anys de matrimoni i l'edat mitjana tant en l'home com en la dona que se separa se situa dins de la franja dels 40 als 49 anys. La nacionalitat espanyola és la que predomina tant en els homes com en les dones que es divorcien.
D'entre les parelles que es van divorciar, en la majoria dels casos (857) tenien fills menors al seu càrrec mentre que els 782 restants no en tenien. Abunden les parelles trencades amb un únic fill.
En aquells matrimonis amb fills menors d'edat, la custòdia dels nens va ser atorgada en més de 700 a les mares i en una quarantena als pares. Quant a la pensió alimentària, en aquest cas són els pares els que majoritàriament s'han de fer càrrec de pagar-la.
Més casaments
Tot i que el nombre de matrimonis que se celebren a les comarques gironines va a la baixa, aquest continua sent superior al de les ruptures. Segons les últimes dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 2009, a la demarcació de Girona van contraure matrimoni 2.617 parelles heterosexuals. Aquesta xifra representa una davallada del 5% respecte del 2008. Un 75% de les parelles es van casar pel civil, una dada que confirma la preferència creixent d'aquestes celebracions.
LA XIFRA
LA DATA
Catalunya té la taxa més alta de separacions
Catalunya és, dins de ll'àmbit espanyol, la comunitat autònoma que registra una taxa més alta de trencaments matrimonials, amb 2,78 per cada 1.000 habitants. Li segueixen Canàries, amb una taxa de 2,72, i la ciutat autònoma de Ceuta, amb 2,73. Les comunitats autònomes amb uns índexs més baixos de separacions són Castella i Lleó, Extremadura i Castella-la Manxa. A Catalunya, l'any passat va haver-hi 20.801 ruptures conjugals, 19.488 de les quals van ser divorcis; 1.298, separacions, i 15, nul·litats. El nombre global de trencaments que es va registrar l'any passat a tot Catalunya va ser d'un 6,7% superior al del 2009, amb 19.478.
Una dada que crida l'atenció, si bé no està desglossada per comunitats autònomes ni per demarcacions, és el nombre de separacions que hi va haver el 2010 dins del col·lectiu homosexual a l'Estat espanyol. Entre les parelles d'homes, va haver-hi 274 dissolucions matrimonials i entre les de dones, 216.