Clubs que transformen les ciutats

Amb el nom de Football Bétulo Club, el 15 de maig del 1903 l'atleta i músic Francesc Viñas va fundar el club en el qual té les arrels el CF Badalona. Només va trigar cinc anys a inscriure's amb la denominació definitiva, amb el nom de la seva ciutat. En els seus inicis, l'entitat va ser una escissió del Bétulo Sport, dedicat al ciclisme. Per aquella tendència natural que té la humanitat a escurçar els noms, ràpidament es va batejar com el Bada, nom que no només perdura en la memòria dels més veterans, sinó que ha arrelat entre les noves generacions.

Els primers partits del club es van disputar en un camp que no tenia ni les línies marcades, a la plaça del Sol, al barri de Casagemes, amb una pilota que Emili Walter havia comprat a Perpinyà per 28 pessetes. Així ho relata el periodista Andreu Mas en el llibre La ciutat a les botes, editat amb motiu dels cent anys del club. Al matí, recull el volum, els jugadors treien les pedres del camp i a la tarda hi jugaven.

El 1908 el CF Badalona es va inscriure a la federació catalana i va participar per primer cop en el campionat de Catalunya, en el qual va obtenir una meritòria tercera posició. El primer uniforme que van lluir els badalonins era de ratlles vermelles i blaves, amb pantalons blaus, però uns anys més tard, el 1913, es va adoptar el definitiu blau escapulat, potser per diferenciar-se del Barça. Va ser en aquesta etapa que van néixer les seccions del CF Badalona.

El 1935 va aterrar al club un personatge que sobresurt en la història de l'entitat. Es tracta de Ramon Giralt. Des de la presidència del Bada es va convertir en el màxim impulsor del camp de l'avinguda de Navarra, encara avui dia patrimoni del club. Giralt va adquirir el terreny per 90.000 pessetes. Documents de l'època, rescatats en el llibre La ciutat a les botes, detallen que cada soci va aportar 25 pessetes.

L'any 1936, poc després que esclatés la Guerra Civil espanyola, es va inaugurar el camp de l'avinguda de Navarra, on el CF Badalona ha disputat els partits fins a la temporada passada. Va ser l'11 d'octubre, amb un enfrontament contra el FC Barcelona. L'aleshores alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, va ser l'encarregat de fer el xut d'honor. Xifré va morir afusellat un cop s'havia acabat el conflicte bèl·lic. Durant la Guerra Civil, el Bada no va aturar la seva activitat.

Tot i que al llarg de la seva història el CF Badalona ha batallat molts anys a segona divisió, la celebració de les noces d'or del club coincideix amb un descens de categoria, al qual cal afegir una delicada situació econòmica (hi havia un dèficit acumulat de 300.000 pessetes). La massa social que el seguia era prou important (aleshores estava formada per 2.200 socis) i el club va decidir centrar tots els esforços en la celebració de l'esdeveniment. Els dies 27, 28 i 29 de juny del 1953 es va organitzar un intens programa d'actes. La proposta estel·lar va ser un partit contra el FC Barcelona, en el qual, cal dir-ho, es va trobar a faltar Ladislau Kubala. Els aficionats escapulats, però, van tenir una altra oportunitat per gaudir de l'estrella blaugrana. El periodista Xavier Saisó, gran coneixedor del club badaloní, explica que Kubala es va tractar a Badalona en una època en què diverses lesions, sumades a una tuberculosi, van estar a punt d'obligar-lo a penjar les botes. Va ser la temporada 1952/1953. Com a mostra d'agraïment va disputar alguns partits amb el Bada.

Tot i els daltabaixos que han marcat la història del CF Badalona, cal arribar fins al 1970 per trobar una de les seves pitjors crisis. La delicada situació econòmica del país es tradueix en una pèrdua de suport industrial que va fer baixar el club a preferent. Els anys de glòria encara es van fer esperar. El Bada va arribar a finals de la dècada dels vuitanta amb un deute de 59 milions de pessetes i aplegant poc més de cent socis a les assemblees. La situació semblava cada cop més insalvable. El súmmum va ser un descans de categoria, ara a preferent, que culminava una temporada desastrosa. El president d'aleshores, Vicenç Codina, va presentar el 1991 una proposta de l'Ajuntament, liderat pel socialista Joan Blanch, per comprar el camp de l'avinguda de Navarra per uns 150 milions de pessetes. Però els socis no ho van acceptar i al juliol es van convocar eleccions. Les va guanyar Julio Jiménez, que va ser proclamat nou president.

El seu mandat no va ser un camí de roses. El maig del 1992 el club va rebre una sentència judicial que l'obligava a subhastar l'avinguda de Navarra. Jiménez va fer ressorgir en una assemblea la idea d'arribar a un acord amb l'Ajuntament, però els socis per poc no se'l van cruspir. Quan semblava que l'entitat estava condemnada a la desaparició, es va produir la fusió amb el Badaloní de Fermín Casquete (un club fundat el 1989 com a CF Tubsal), que va liquidar la hipoteca, en va obtenir els drets i va evitar la subhasta. El setembre del 2001 es van convocar eleccions: s'enfrontaven Josep Gisbert, l'opció continuista, i Fermín Casquete, que optava per la fusió. Va guanyar el segon i es va iniciar una nova etapa al club.

Al final del curs 2003/2004 es va produir el somiat retorn a segona B. El CF Badalona va incorporar a la banqueta l'exblaugrana Ramón María Calderé. La temporada 2005/2006 el primer equip es va proclamar campió de segona B, a les ordres del tècnic Manolo Márquez. Mai va aconseguir el desitjat ascens a la categoria de plata del futbol espanyol. El CF Badalona també té en el seu palmarès sis lligues de tercera divisió.

Actualment, el CF Badalona viu un moment històric. Tot indica que, anys després d'iniciar la batalla per aconseguir un estadi en condicions, el projecte veurà la llum. El desembre del 1992 una assemblea de socis ja va donar llum verd a la venda de l'avinguda de Navarra. En els darrers quinze anys s'han signat operacions urbanístiques (es va arribar a projectar un estadi per a 10.000 persones, de 14 milions d'euros, obra de Dominique Perrault) que s'han estroncat, però ara s'ha signat un nou conveni amb l'Ajuntament de Badalona, amb el suport de tots els grups polítics, i s'ha pactat amb el club de futbol una sortida als seus desitjos. L'operació involucra un club històric en la transformació d'un sector de la ciutat, ja que es traurà a subhasta el terreny de l'avinguda de Navarra, que passa a mans municipals. A canvi, l'Ajuntament construirà l'estadi i atorgarà al CF Badalona una subvenció de 100.000 euros. L'operació, que feia quinze anys que estava encallada, no ha de costar un sol euro a la ciutat.

El president del CF Badalona, Miquel Àngel Sánchez, confia que una vegada per totes “es faci justícia amb el Badalona”. Es declara “orgullós” que, per fi, s'hagi desbloquejat una situació que feia quinze anys que estava enquistada i destaca el fet que l'acord entre l'Ajuntament i el club té “l'aval de tots els grups polítics”. Sánchez no s'ha cansat de destacar en els darrers mesos el paper que el CF Badalona tindrà en la transformació d'un sector de la ciutat on hi ha el camp del centenari, ja que “dignificarà la imatge de la ciutat i del club”. Una instal·lació que, segons recorda el màxim mandatari de l'entitat esportiva, “cau a trossos i ha obligat a invertir-hi contínuament per evitar desgràcies”. Miquel Àngel Sánchez valora “la gran tasca duta a terme per tota la junta del club”. Pel que fa als reptes esportius, el primer equip del CF Badalona aspira aquesta temporada a mantenir-se a segona B, però no es renuncia, a mitjà o a llarg termini, al vell somni de situar-se entre els més grans.

CLUB DE

FUTBOL

BADALONA

ANY DE FUNDACIÓ:

1903

POBLACIÓ:

BADALONA

NOMBRE DE SOCIS:

303