‘Striptease' en flames

Com l'acceleració dels batecs del cor abans de l'esclat de l'orgasme, riuades de gent s'escolen per les artèries dels carrers i places del nucli antic de Cervera, encara amb l'entrepà del sopar a la gola, cap a la Universitat. Tothom sap i espera el moment de l'Encesa, l'acte primer d'una nit que es preveu molt llarga. El Mascle Cabró, amb l'imprescindible ajut de les fetilleres, no s'escorrerà fins a les 4 de la matinada a la plaça de Cal Racó.

La nit és la culminació de prop d'una setmana de festes de l'Aquelarre, amb les quals, i com en tota celebració, la disbauxa possibilitarà abordar amb seny la resta de l'any en una ciutat tenyida de celebracions i edificis religiosos. “És la festa per la festa, on l'antireligiós s'agafa com a excusa per suar, ballar, beure i, si pots, lligar”, m'explica un nadiu amb un gintònic a la mà. Però d'opinions n'hi ha arreu, és clar: “L'Aquelarre es porta a la sang. Es respira ja abans de l'agost i sempre és diferent”, diu Josep Maria Comes, el coordinador general de la festa. Vetllat fervorosament pels Carranquers, consta de tres actes principals: l'Encesa, la Invocació i Aparició del Mascle Cabró i l'Escorreguda, amb correfocs, el Ball de la Polla estan intercalats per música de hits ballables, de tots els temps i totes les festes majors, a Cal Racó i altres escenaris. El marcat ritual escènic de l'Aquelarre deixa poc marge per a la sorpresa, però algú altre diria que en això consisteixen precisament les tradicions. Sobretot si no tenen centúries al darrere, i cal assentar-les, any rere any, en l'imaginari popular.

L'Aquelarre va néixer el 1978, prenent com a referència el carreró de les Bruixes, i enguany el projecte artístic ha volgut retre homenatge al sinuós passatge, El gat negre, la lluna i el sol, les cartes... els sis elements esotèrics situats als llindars dels porxos del carreró es passegen aquesta nit portats com a estendard per les colles de batucades, mig confosos en les riuades d'espurnes de les colles de diables. Josep Maria Comes explica: “Hem volgut fer-lo entenedor, que es capti la idea dels elements esotèrics que prenen vida a partir d'un indret molt cerverí com és el carreró de les Bruixes.” El grup amateur local GREPP Teatre ha guanyat el concurs enguany, i precisament en el seu 25è aniversari, per fer l'espectacle. Davant dels ulls atents dels ja experimentats cerverins, l'Encesa és la primera prova de foc de com se n'han sortit. Un tema que, ben segur, animarà les tertúlies les properes setmanes. Vist amb ulls de turista, l'Encesa ha estat un impressionant castell de focs artificials, on la façana de la Universitat s'ha aprofitat per a ben poc com a element escenogràfic, retallada quasi a contrallum per la lluminària celeste. Escàs teatre, música erràtica i errada, però això sí, molta pólvora. L'alegria de les batucades, contagioses i carnavalesques, condueixen les riuades de públic pel carrer Major fins a la plaça de Cal Racó. Passen a tocar del carreró de les Bruixes, que s'obre en un lateral. Aquesta nit, només hi ha ombres i algun turista disgustat fent fotos rere la reixa: està tancat al públic. “Cal garantir la seguretat, davant les aglomeracions, perquè és estret”, argumenta el paer en cap, Ramon Royes.

Arribats a l'antic convent de Sant Domènech, epicentre de les pràctiques de la Inquisició, Cal Racó assumeix, aquesta nit, la responsabilitat de cremar-ho tot. A l'espai on es feien els actes de fe inquisitorials, ara hi manen els barrets de palla i les bruixes, enguany més protagonistes que mai. De fet, històricament la Segarra no és terra de bruixes i la Inquisició només en va poder cremar una. Amb irreverència lúbrica, les bruixes del GREPP van tocades amb barrets de fantasia i colors alegres, preparades pel ball. Allunyats de la massa, però no gaire, s'ho mira el públic de la Casa d'Estiu del Mascle Cabró: ha pagat 25 euros per veure còmodament, ara no els judicis, sinó com les bruixes fan un striptease fins a acabar en lligacames, sostenidors i cotilla. Moviments d'una bacanal que retornen el tremp a l'espectacle teatral i provoca l'escorreguda del mascle, banyat per música en directe de bones versions de ses satàniques majestats… “Oh, yeah, I'm gonna fade away”...