Sant Feliu de Guíxols i les mainaderes

Sóc fill de Sant Feliu. La meva infantesa va ser molt diferent d'ara, amb els pares, oncles, avis, germans i cosins; jugàvem al carrer, i no hi havia casals ni colònies. Tot ha canviat. Els avis ara encara feinegen i els oncles treballen lluny.

L'Ajuntament té el servei de mainaderes professionals (únic a l'Estat), que fan que els temps actuals s'acostin a aquells. Quan tens un nadó, els hi confies. I el mimen, l'alimenten, hi juguen i l'eduquen com si fos seu, donant-li tota l'atenció i adaptant-se a les disponibilitats horàries. Han resolt els inicis de moltes famílies treballadores ganxones i de municipis veïns –molts es lamenten de no disposar-ne al seu poble– durant més de vuit anys i, malgrat la llarga llista d'espera, ha caigut al sac de les mesures demagògiques de les retallades de costos municipals, i el consistori les vol fer desaparèixer... Em pregunto: per què en aquest municipi tot el que funciona acaba morint?

Només pretenc destacar la gran tasca de les mainaderes i remarcar que no ho deixem perdre, perquè no ho recuperarem. D'aquí a uns anys mirarem enrere i ens preguntarem per què no ho vam impedir; recordarem un servei pioner, amb empenta; ho feien tot pels nostres fills. Voldria fer reflexionar els nostres polítics (alguns han utilitzat els servei) sobre la importància d'un servei que ajuda tots aquells pares i mares a conciliar vida laboral i familiar.

Gràcies, Nuri, Esther, Anna, Maria, Encarni, Marta i Tània, per haver-nos ensenyat que no només la família pot donar afecte, perquè heu tingut cura dels nostres nadons; perquè sempre teniu un somriure per a ells; perquè sabeu escoltar i aconsellar; perquè hi sou sempre; perquè els estimeu com nosaltres. Us desitjo molta sort, us la mereixeu. Ells us recordaran sempre.