Societat
Pubilles d'or
Tordera i Pineda de Mar commemoren aquest any el mig segle de pubillatge i ho fan aprofitant la festa major
Els dos municipis mantenen de manera continuada una celebració en què encara hi ha candidates, però cada cop menys
Defensen que són dels municipis catalans més veterans pel que fa a tenir pubilla, i des del Foment de les Tradicions Catalanes no els neguen pas la raó. Tordera i Pineda de Mar, amb pocs dies de diferència, commemoraran durant la festa major els cinquanta anys de la tradició d'escollir la pubilla entre les joves del municipi. Tordera farà sortir al balcó avui la primera pubilla, Pilar Bota, i el primer hereu, Joan Manel Santiago –una figura posterior que es va incorporar en la festa en els anys noranta– com a protagonistes del pregó. Pineda de Mar ha fet una crida a totes i tots els participants d'aquest mig segle perquè el dia 28 omplin la plaça Espanya per commemorar el cinquantè aniversari de l'acte i donin caliu a l'elecció de la pubilla i l'hereu del 2010.
Josep Ruscalleda, que va encarregar-se durant més d'una dècada del pubillatge a Tordera, recorda que ja l'any 1933 es va escollir una miss. “Va ser un títol que es va mantenir fins al 1936 i que tenia ben poc a veure amb la pubilla. Quan va esclatar la guerra, la festa va desaparèixer i no va ser fins al 1959 que la vam tornar a recuperar... i fins ara!”, assenyala. Pilar Bota, segons Ruscalleda, va mantenir-se en el càrrec dos anys perquè “el 1960 no hi va haver nova elecció”. “Antigament eren les entitats les que presentaven candidates, però en el anys vuitanta les pubilles es triaven durant les festes veïnals”, recorda. Cada barri presentava la seva proposta i el poble n'aportava dues “per compensar”. “Durant el ball de festa major, el públic votava la noia que volia i la comissió de festes anunciava la guanyadora i les dues dames d'honor”, destaca Josep Ruscalleda.
Noelia Costa, responsable de la commemoració de l'aniversari del pubillatge a Pineda, assenyala que tradicionalment han estat les entitats del municipi les que han presentat candidates al guardó. “Tot i això si hi ha alguna jove que tingui ganes de presentar-s'hi i no té el suport de cap candidat també pot adreçar-se a l'Ajuntament i presentar candidatura”, assenyala.
Exàmens escrits i orals
A Pineda, però, la pubilla i l'hereu han de passar unes proves per assolir el tron. “El mateix dia de l'elecció fan uns exàmens orals i escrits davant d'un jurat i se'ls fan preguntes generals i de coneixement del poble”, apunta, i hi afegeix que “un cop triats els candidats s'escriuen els noms en un paper que es guarda gelosament fins al moment de l'anunci. Molt poca gent sap abans d'hora qui ha guanyat”, comenta. Noelia Costa –pubilla de Pineda 2009 i del Maresme 2010– insisteix que cal lluitar contra el desconeixement de la festa en determinats àmbits i col·lectius de la població. “Amb l'hereu, en Jordi Juli, ens vam proposar fer d'ambaixadors del pubillatge i explicar a tothom qui ens ho preguntés què representàvem”, recorda i rememora que aquest compromís els ha obligat a ser presents en moltes manifestacions culturals i populars de Pineda. “L'experiència ha estat positiva”, admet.
Un altre dels aspectes que frenen més d'una candidata és la inversió que s'ha de fer en el vestit i complements de la pubilla. “A Pineda ens hi ajuden econòmicament, però és cert que depèn de cada poble i de la situació de cada ajuntament”, puntualitza. Aquest any es presenten a Pineda sis candidates i sis candidats i tots ocuparan un lloc, perquè envoltant la pubilla hi ha les dames, i al costat de l'hereu, dos fadrins.
Precisament la figura de l'hereu, al contrari del que es pugui pensar, no es va fer habitual a les festes catalanes fins als anys noranta. A Tordera, segons Josep Ruscalleda, aplicaven un sistema que els assegurava al cent pe cent els candidats. “Es feia la tria del padró dels joves fins a 22 anys i se'ls apuntava en una llista perquè els veïns els votessin”, explica. I si l'escollit no ho volia? “Doncs es triava el segon, o el tercer... L'any passat ja es va demanar que s'hi apuntessin voluntàriament, per això de la protecció de les dades”, diu.