Un cadàver a l'aula

Els professionals de l'Institut de Medicina Legal (IMLC), els metges forenses, estan acostumats a rebre avisos per córrer a fer aixecaments de cadàver. En fan diàriament. Però dimarts passat van rebre un requeriment de la comissaria de Figueres per fer un aixecament de cadàver a l'institut Ramon Muntaner, el centre on va estudiar Dalí, que va resultar més surrealista que l'obra del geni empordanès. Els Mossos demanaven al forense de guàrdia que procedís “amb la màxima cautela”, perquè el cas no transcendís dels àmbits policial i judicial, a la retirada d'una restes humanes del centre d'ensenyament. Es referien a un esquelet humà que reposa en una vitrina des de fa més de cent anys. Però en aquest cas, els especialistes forenses van optar per no actuar ni amb cautela ni sense cautela i no anar a l'escena dels fets. Van optar per la pedagogia i per informar-los que la utilització de restes humanes en matèria de ciència i d'estudis és molt habitual i que no transgredeix cap llei. Tothom sap que a les facultats de medicina es treballa amb cossos de difunts que n'han fet donació a la ciència i és pràctica habitual dels estudiants de medicina o d'altres matèries com l'arqueologia demanar autorització als ajuntaments per poder disposar d'esquelets o part d'esquelets de les osseres per estudiar els ossos humans.

El dilema de si l'esquelet humà del laboratori s'havia de tractar dins de l'àmbit de la medicina legal i judicial o com un objecte de ciència històric se'l van plantejar els responsables de l'institut Ramon Muntaner de Figueres, el centre d'ensenyament secundari més antic de l'Estat, mentre inventariaven les desenes i desenes d'objectes històrics i d'animals dissecats que guarden al centre, amb vista a preparar una exposició pel 175è aniversari de l'institut, que ja s'acosta. Davant del dubte i per “vigilar de no trepitjar cap legalitat”, ja que, tot i antic, l'esquelet són restes humanes, el director de l'institut, Joan Antoni Poch, va optar per fer una consulta sobre què calia fer a l'inspector d'ensenyament assignat al centre. L'inspector va contactar amb els Mossos, aquests amb els forenses, però finalment l'esquelet continua a la seva vitrina, al costat d'un altre esquelet fabricat amb un material similar al plàstic. Tots dos són a l'aula de ciències naturals, juntament amb tres cranis humans, desenes d'animals dissecats (entre ells una foca), microscopis i altres estris i andròmines antigues que són testimoni de la història del centre. L'historiador i professor de l'institut Joan Ferrerós, que serà l'encarregat d'escriure el llibre sobre el Ramon Muntaner pel 175è aniversari del centre, considera que és impossible descobrir la procedència de l'esquelet humà perquè no està documentat enlloc. Però té clar que, al segle XIX, tots els centres pedagògics en tenien i que els esquelets habitualment eren donacions que els feien les facultats de medicina, un cop havien utilitzat els cossos per als seus estudis. I els cossos que anaven a parar a la facultat de medicina en aquell temps eren els dels ajusticiats o els dels pobres a qui ningú pagava l'enterrament.