Cants per una primavera florida

Nineta-Ninó va encetar el recorregut que, de fa deu anys, realitza el grup de caramelles L'Harmonia Reusenca. Aquesta cançó, composta pel mateix mestre del grup, Joan Solé, i amb lletra del poeta vilanoví Vicenç Roca, va transmetre en la veu d'una vintena de cantants una lletra plena d'amor i optimisme, de benvinguda a la primavera i amb una profunda estimació pel Baix Camp. L'Harmonia Reusenca es va alternar ahir a la tarda amb la colla musical Els Tranquils de Reus, que van fer el recorregut pel seu compte. No obstant això, tots dos grups van cantar durant tot el vespre en diferents comerços i llocs tradicionals de la ciutat fins ben tocada la mitjanit, de la mateixa manera que ho va fer a Tarragona el Cor Gregal.

A la capital del Tarragonès, el grup de caramellaires va recórrer diversos carrers de la ciutat, aturant-se als establiments amb els quals ja havien pactat la cantada i altres indrets amb molta afluència de gent. La cantada va començar pels volts de les set de la tarda, i va acabar després de la vetlla pasqual d'ahir a la nit a la catedral, quan el cor va entonar unes caramelles al pla de la Seu i, posteriorment, davant del convent de les Carmelites. Al llarg d'aquest matí, el Cor Gregal també cantarà caramelles per la zona del Serrallo i altres indrets de la ciutat.

La tradició de les caramelles existeix de fa més de cinc-cents anys enrere, quan el dia de Pasqua un grup d'homes sortia als carrers per plantar-se davant les cases de les seves estimades i amics i cantar-los aquestes cançons que demanaven, amb la vitalitat que les representa, una primavera florida després d'un hivern dur. A Tarragona, el Cor Gregal segueix la tradició, amb un grup de caramelles format per una vintena d'homes. En canvi, a Reus, L'Harmonia Reusenca, gaudeix d'un grup mixt de dones i homes. Tot i això, el futur d'aquesta tradició, desconeguda per molts dels joves que ahir van observar, sorpresos, els cantaires, no és gaire esperançadora. «Els joves no s'incorporen al grup, i això durarà fins que nosaltres aguantem», va lamentar Marià Comes, president del Cor Gregal.