Anglada com a coartada

La decisió de l’Ajuntament de Vic de deixar d’empadronar els immigrants que no tinguin els papers en regla no ha superat l’escàner de la correcció política i ha fet saltar totes les alarmes. Es tracta d’una decisió legalment discutible, que genera molts dubtes ètics, perquè deixar d’empadronar equival a deixar l’immigrant sense dret a accedir als serveis bàsics, i d’eficàcia més que dubtosa, perquè si no es poden empadronar a Vic, s’empadronaran als municipis veïns. Tot això és cert, però se n’hauria de poder parlar tranquil·lament, sense esquinçar-se les vestidures.

Quan la població immigrada supera el 20% del cens d’una ciutat, com és el cas de Vic, cal anar més enllà del paternalisme naïf d’aquells que conviden a mirar la immigració com una oportunitat i no com un problema, però gairebé sempre se la miren de lluny, com un ratolí de laboratori. El consistori està governat per CiU, PSC i ERC, amb la qual cosa qualsevol acusació de xenofòbia es desautoritza per ella mateixa, i la capital d’Osona ha estat històricament un model d’integració, amb mesures pioneres com ara distribuir la població nouvinguda en diferents escoles per evitar guetos.

De tots els arguments que s’han sentit aquests dies, el més discutible és el que diu que la decisió presa per l’equip de govern de la ciutat és una victòria de Josep Anglada, que lidera la xenòfoba Plataforma per Catalunya. Precisament l’extrema dreta creix i s’alimenta de la por, de la ignorància i de la sensació del campi qui pugui que es desprèn de la inacció política en aquest terreny. Anglada no es pot convertir en la coartada per a l’immobilisme, perquè la millor manera de derrotar la Plataforma per Catalunya és deixar-la sense arguments, desmentir el seu relat excloent basant-se en polítiques d’integració valentes i clares, que ara com ara brillen per la seva absència.