Lluís Marco.
«M'havia traçat que el proper paper a televisió no fos un altre cop de metge»
És el nou arquitecte municipal de «Ventdelplà», el fitxatge estel·lar d'aquest 2009. En l'entrevista, explica els principals trets del personatge, repassa la seva trajectòria a TV3 i critica la rapidesa amb què es treballa en les sèries
Expliqui'm a grans trets com definiria el seu personatge, en Sergi?
« El Sergi és un bon professional de l'arquitectura que a causa de la dedicació a la feina va descuidar des de molt jove la família. Ja quan la seva senyora li va proposar tenir un fill, la va abandonar. I després, quan es va casar de nou i va tenir un fill, no va saber conviure-hi. Tenia una dona que li solucionava aquest problema, i qua es mor es troba amb una situació que no sap manegar, i n'haurà aprendre.»
Bàsicament, doncs, el personatge se centrarà en aquesta trama familiar, amb els dos fills...
«En principi, sí. L'altre dia ja va sortir que la finalitat per la qual va a Ventdelplà és per conèixer la seva filla. Va a la recerca de la filla, i aprofitant que la dona ha mort se'n van al poble, i allà tindrà problemes amb el nano, que s'ha d'habituar a sortir de Barcelona. Tindrà, per tant, problemes amb tots dos. I li aniran passant coses com a tots els personatges.»
Ventdelplà era la sèrie en què tenia pendent participar? I hi va quan ja no hi surt la seva filla (Marta Marco)...
«Sí, això és curiós: no hi ha manera de poder treballar amb la meva filla. Fa anys que no tinc el plaer de treballar amb aquesta noia... però potser la temporada que ve Diagonal TV aconsegueix que l'Ester vingui algun capítol. Espero tenir la sort de poder-hi coincidir.»
Mirava la sèrie?
«La mirava per disciplina professional, com les miro totes, però aquesta amb un afegit, perquè hi sortia la meva filla.»
És més fàcil o més difícil, incorporar-se a una sèrie que ja està molt rodada i molt consolidada?
«Sempre és més difícil. Quan arribes tu, la responsabilitat és doble, perquè els altres ja estan molt assentats, coneixen molt bé els seus personatges, i tu encara no saps cap on bufa el vent, el personatge encara s'està construint, i si no tens l'ajut de tot plegat, cosa que aquí sí que ha succeït, és molt difícil. La veritat és que és un plaer, aquesta sèrie, perquè hi ha reconegudíssims actors: l'Emma Vilarasau, en Ramon Madaula, el Marc Cartes, el Pep Cruz, etcètera, etcètera.»
Entengui'm la ironia: com és que aquest cop no fa de metge?
«[riu] Et vull entendre la ironia: fins i tot jo, el trobo a faltar, el metge! És veritat que he tingut una enorme ratxa de personatges, fins i tot al teatre, de metges... En qualsevol sèrie que feia: El cor de la ciutat, Poble nou, Nissaga, Hospital central... Llavors jo sí que m'havia traçat una mica que la propera empenta que faria en tele intentaria que no fos metge. I estic content perquè el gremi de l'arquitectura també m'interessa [riu].»
Ha fet moltes sèries, moltes a TV3 i també algunes a Tele 5. Treballar a TV3 és fer-ho a casa?
«Sí, perquè una mica per generació l'hem parida nosaltres. Pràcticament la vam arrencar, als 80. I a més vam arrencar les telenovel·les amb Poble Nou i un se sent una mica com a casa. Amb tots els defectes i virtuts que té ser a casa. Aquí a Catalunya hi ha un valor afegit que mai és econòmic, és sempre vocacional. Hi ha una veritable vocació d'art dramàtic.»
Ha notat una evolució en la manera de rodar les sèries a TV3?
«Sí, ha canviat, i desgraciadament no tot és per bé. Les velocitats dels temps, els pressupostos, les competències van minvant i van sempre en detriment de la qualitat. Al principi teníem pocs mitjans tècnics i un gran valor vocacional. Avui dia, que s'han millorat els mitjans tècnics, no s'han posat al servei de la vocació, s'han posat a nivell dels rendiments econòmics, Només es miren els beneficis econòmics, i això es nota, perquè ens falta sempre temps per poder-ho fer millor. I jo preferiria els mateixos diners però recuperar temps per poder treballar.»
I això que no fa una sèrie diària...
«Sí, però el sistema no varia gaire, perquè fem dos capítols setmanals. Amb això haig de dir, amb un to nostàlgic, però, que a Espanya es treballa amb uns marges de temps superiors als catalans. Jo comprenc que és un problema de pressupost. No és una crítica ferotge.»
Tot i que hi ha actors que abans tenien la tele com un mitjà menor, vostè sempre n'ha fet molta i, per tant, suposo que defensa que és un gènere tan digne com qualsevol altre.
« N'estic convençut. Jo vaig arribar a dir, salvant la distància, que la televisió és el Shakespeare modern. Shakespeare, per l'època que era, va escriure moltíssim; eren els serials de l'època. El que passa és que els va escriure amb tan bona fortuna que s'han convertit en clàssics. I hi ha productes de televisió que passaran a ser clàssics.»