Mas es referma
propòsit
El president de la Generalitat reforça el seu compromís per convocar la consulta “sí o sí” el 2014 i assegura que no ha fet “marxa enrere”
Insisteix que pactarà amb Junqueras la pregunta i la data a finals d'aquest any
Mas reitera que les eleccions serien el seu
últim recurs
“La consulta es farà, tal com vaig dir fa molt de temps, sí o sí”. Artur Mas es va refermar ahir en el compromís del 2014 per intentar contrarestar les crítiques de l'oposició, les reserves de l'ANC i les “interpretacions” de “tota mena” que l'acusaven de fer marxa enrere amb el referèndum amb la revelació del seu pla B: la convocatòria d'eleccions plebiscitàries el 2016 si Madrid veta la consulta. En una simbòlica intervenció, acompanyat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, Mas va provar d'ensordir el “soroll ambiental” produït després de l'anunci que ha escalfat la Diada. Mas i Junqueras es van trobar a Sant Vicenç dels Horts. El president feia una visita institucional a l'ajuntament que capitaneja el republicà l'endemà que Junqueras evités carregar contra la decisió d'evitar unes eleccions anticipades com a alternativa al no de Mariano Rajoy,
i garantís que “el 2014 hem de decidir el nostre futur”.
Mas va intentar esvair tots els dubtes amb la mateixa fórmula: posant l'accent en l'any vinent i eludint la cita del 2016, com havia fet ERC. “No hi haurà ni un mil·límetre de marxa enrere, res, ni tan sols de fre. La consulta es farà el 2014”, va subratllar. Per al president, el pacte de governabilitat subscrit amb els republicans continua vigent amb tots els ets i uts. A finals d'any, CiU i ERC pactaran la data i la pregunta o “preguntes” de la consulta. El govern intentarà tirar endavant aleshores la convocatòria a partir de les cinc vies legals indicades pel Consell Assessor per a la Transició Nacional que s'ajusten al marc jurídic espanyol. Quatre requereixen un acord amb Mariano Rajoy: la llei de referèndums catalana, la llei homòloga espanyola, la transferència de la competència per a la convocatòria per la via de l'article 150.2 de la Constitució i la complicada reforma de la carta magna. L'altra, a l'empar de la futura llei catalana de consultes, “depèn de nosaltres”, segons va remarcar Mas, perquè esquiva el vistiplau de Madrid. N'hi hauria prou que Mariano Rajoy la deixés fer, sense una oposició activa. Però, en canvi, també podria quedar en via morta si l'Estat l'impugna al Tribunal Constitucional. És per això que, en última instància, la consulta es faria en forma d'eleccions plebiscitàries. Seria l'últim recurs si hi ha una “obstrucció total i absoluta” de Madrid, segons va reiterar el president.
El govern, però, fa mans i mànigues per no arribar a aquest escenari de confrontació total amb el govern espanyol. I sembla que el desglaç ha començat. Mas i Rajoy han intensificat els contactes [vegeu notícia del costat] i l'executiu espanyol ha rebaixat el rebuig frontal a la convocatòria, de bracet amb el compromís del president català amb el diàleg i l'expressada voluntat d'esgotar la legislatura. El motiu de Mas: “Si finalment haguéssim de fer la consulta en forma de plebiscitàries, no només fem la consulta sinó que a més es puguin guanyar, i guanyar àmpliament.” De fet, el portaveu del govern, Francesc Homs, ja va assenyalar dimarts que Rajoy no té la mateixa posició de rebuig total a la consulta que fa un any.
El PSC i el PP insisteixen
La pluja de crítiques va continuar caient sobre Mas. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, el va acusar de generar “confusió” sobre la consulta “canviant de criteri d'un dia a un altre”. Per Alícia Sánchez-Camacho, el president diu una cosa un dia i l'endemà la contrària perquè busca “acontentar” tothom. “Que ho digui clar i català”, li va exigir la líder catalana del PP. El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, li va retreure que vulgui actuar de manera unilateral si no es pot fer la consulta i li va exigir que l'alternativa la pactin els partits que han defensat la votació. Mentrestant, amb la Diada agitada pel pla B de Mas, Josep Antoni Duran i Lleida va etzibar que no té cap dubte que es pot participar en la Via Catalana per reclamar la consulta encara que no se sigui independentista i va deixar la porta oberta a ser-hi.
LES FRASES
Rebaixa del 20% del pressupost en tres anys
El president de la Generalitat també va lamentar ahir les “condicions duríssimes” amb què s'han de gestionar els recursos de l'executiu. Mas va remarcar que en els últims tres anys el pressupost s'ha reduït un 20%, un extrem al qual “mai” fins ara s'havia arribat. Aquest percentatge és la rebaixa que s'ha produït en la despesa pressupostada no financera. És a dir, excloent-ne els interessos del deute, altres obligacions similars i les partides finalistes procedents d'altres administracions.
I és que el Departament d'Economia va comunicar als departaments el límit global de despesa de què disposen ajustant-se a les condicions amb què s'ha fet la pròrroga dels pressupostos de l'any passat per aquest 2013, amb l'obligació de limitar el dèficit a l'1,58%. La xifra a disposició de les conselleries és de 19.800 milions. Aquest serà, de fet, el mateix límit de despesa que la Generalitat preveu fixar en el pressupost de l'any vinent. El gabinet de Mas ja va anunciar que no hi hauria més retallades en el sector públic l'any vinent i que es vol arribar al límit de l'1% de dèficit a partir d'un increment dels ingressos, amb nous impostos, reclamant els deutes pendents de l'Estat i exigint més recursos pel sistema de finançament. “Ja hem tocat os, perquè tot el que podíem ajustar ho hem fet i ha estat molt dur”, va admetre Mas.
