Rovellons en boscos d'alzines...

Als boscos d'alzines no se n'hi fan, de rovellons, però no és gens estrany veure-hi gent gratant intentant omplir el cistell. “Falta cultura. Que es respecti el bosc, que la gent no el destrossi amb rasclets i que no arrenquin tot allò que troben sense saber si és bo o dolent. Cada bolet té la seva funció”, explica Francisco Barrajon, de l'Associació Micològica de Tarragona, que afegeix: “S'ha d'anar al bosc amb l'actitud de la gent de pagès, que sempre l'han respectat, i no com a urbanites”. Els membres d'aquesta entitat es reuneixen cada setmana, els dimarts a la tarda, a l'institut Vidal i Barraquer. “Estem oberts a qualsevol pregunta, allí mateix o a través del correu electrònic”, explica Ernest Gatell. Aquest interès per la divulgació els ha portat a publicar el web Micotarraco.com, i aquest any es tornarà a concretar amb una segona exposició micològica a la ciutat de Tarragona. També continuen amb el desig de sumar nous socis a l'entitat. “Ara som uns cinquanta membres, però esperem continuar creixent, perquè així podríem fer més activitats i sortides micològiques com les que organitzem per als associats. De fet, de gent a qui agrada anar a buscar bolets n'hi ha moltíssima i és una afició que enganxa: només a la península es poden trobar més de 4.000 espècies diferents. Oferim la possibilitat de conèixer quines són les espècies tòxiques i quines les comestibles, on s'ha d'anar a buscar-les i com s'ha de fer per respectar l'entorn”, destaca Barrajon, que surt al bosc no a plegar, sinó a fotografiar bolets: ”Jo sempre vaig sense cistell”, diu. Enguany, ”la temporada es presenta una mica endarrerida”, assegura Gatell, que hi afegeix: “D'aquí a deu o quinze dies es podran començar a trobar rovellons, ceps... I si el temps acompanya la temporada serà bona”. Però amb tot adverteix: “Tenim temperatures més altes del normal. Aquest canvi s'ha notat en els bolets perquè estan molt parasitats. Les temperatures altes afavoreixen els insectes i als darrers anys ha estat difícil trobar rovellons una mica grossos, lliures de paràsits”.