Miquel Nolla i Bruixet, un pròcer del segle XIX
UNA MIQUETA DE TOT
Miquel Nolla (Reus, 1815-Meliana, 1879) havia estat educat a les Escoles Pies i, com a patrici espavilat, s'ocupà dels negocis comercials de son pare a partir dels 45 anys. Establert a València, va contraure núpcies amb Joana Sagrera, regentant un magatzem de robes. Nebot i protegit de l'influent burgés Gaspar Dotres, en 1859 formà part de la Industrial Valenciana, dedicada a la terrissa i els mosaics. El 1860 és el cap visible del tribunal de comerç i és el director de la Societat Valenciana d'Assegurances Marítimes.
És a partir d'aquests moments quan pren la decisió d'adquirir béns immobles i rústics i compra l'anomenada alqueria dels Frares, en la partida del Barranquet de Meliana. Un edifici de finals del segle XVI o principis del XVII que, segurament, pertanyia a un orde religiós (frares descalços segons Y. Volozan, la seua darrera inquilina).
Ell mateix apareix efigiat en una de les façanes que mira a la fàbrica com a signe d'autoritat i distinció inapel·lables.
Cap a 1860 construí una indústria singular: Gran Fábrica de Mosaico Nolla para Pavimento, integrant l'alqueria en el complex i abillant-la magníficament d'extraordinàries composicions (cap d'elles repetida) a base de multicolors tessel·les de mosaic. Tanmateix, Nolla dedicà les instal·lacions (19.000 m2) no només al material refractari gràcies a 3 forns d'alta cocció, sinó al tèxtil mitjançant 30 telers. Prompte, però, l'empresari eliminà la producció tèxtil i augmentà a 6 els forns. L'èxit fou gran i intervingué en les Exposicions Regional de València i Universal de París de 1867, visitant el poble i la indústria el rei Amadeu I de Saboia el 1871 per a concedir-li la Gran Creu d'Isabel la Catòlica al pròcer, quan treballaven en l'empori més de 500 obrers del poble, Almàssera, Alboraia... i donant origen indirectament a un nou ofici estés per la comarca: el de mosaiquer.
Era el temps en què els representants de les famílies imperials dels Hohenzollern alemanys o dels Romanov russos, a més d'Alfons XII o el general Prim -reusenc com ell-, entre altres personalitats, visitaren la indústria.
El seu matrimoni amb Joana Sagrera fou desgraciat, ja que una malaltia mental que causà gran revol científic i social en el seu temps feu participar eminents metges i psiquiatres valencians, espanyols i francesos en el seu estudi i tractament. Fins i tot participà en l'affaire l'eminent jurista Peris i Valero.
Nolla morí el 25 d'abril de 1879 i els seus descendents directes (Miquel i Lluís Nolla Sagrera) continuaren al capdavant del negoci fabril, dels que passà al seu nét homònim Miguel, qui la convertí en societat anònima (Nolla, SA) en 1920.
En 1923 adquireix la fàbrica el grup suís Gardy i l'antiga Nolla, SA es trasllada a la partida de l'Ermita, dins de Meliana, tenint com a gerent a Tomàs Trenor, marqués del Túria. Complex que sobreviurà fins als anys '70 de la passada centúria en què tancà i fou enderrocat.
No hi ha cap carrer dedicat al fundador de la fàbrica a Meliana, encara que abans de la Guerra Civil l'actual carrer del Lledoner li feia honor. Només hi ha un espai actualment que recorda el seu llinatge, la plaça de Nolla, en el lloc on estava la nova empresa dins del poble. Això i el barri homònim al costat de la primitiva indústria, el qual forma part natural de la toponímia del terme municipal.