Caixa Girona, la mort anunciada d'una entitat

Amb la signatura, avui, davant notari, del procés d'absorció a càrrec de La Caixa, Caixa Girona posa fi als seus setanta anys d'història. Durant els últims dies, la desaparició de la caixa gironina s'ha anat fent visible amb el canvi dels rètols a les oficines, però, de fet, ja fa dies que La Caixa n'ha pres el control. Un procés que s'accelerarà a partir d'ara i del qual queden, encara, fases importants, com són decidir quines oficines es mantindran operatives, com s'acaba d'ajustar el personal de Caixa Girona i què passa amb la fundació de l'entitat gironina. La signatura d'avui suposa, de fet, tancar un llarg camí iniciat fa més d'un any, quan, a instàncies del Banc d'Espanya i la Generalitat, es va demanar una reducció del nombre de caixes d'estalvis. Un camí que la caixa gironina va seguir una mica a contracor, conscients que una fusió –o com ha estat finalment, una absorció– suposava la desaparició de l'única entitat financera amb seu a les comarques gironines. Però la situació creada per la crisi financera i immobiliària i les pressions foranes no han deixat alternativa a Caixa Girona i, malgrat que alguns membres del consell d'administració volguessin pensar o fer creure el contrari, les opcions de continuar en solitari eren minses, per no dir nul·les. El temps esborrarà ben aviat el rastre de Caixa Girona, com ha fet amb altres bancs gironins. Potser també ens donarà la perspectiva per valorar si, finalment, el procés ha estat el millor possible.